Aquesta tarda he vist la següent piulada:

I he pensat que és una gran idea. Escolti, si un 11 de Setembre vam passar-lo totalment aturats durant varies hores al passeig de Gràcia de BCN esperant a veure si la mani es movia i encara hi ha gent que és allà esperant que passi alguna cosa. Si una altra Diada vam anar a Alcanar a donar-nos la mà suada amb un senyor amb bigoti que era de Masquefa i a qui no coneixíem de res. Si un altre 11 de Setembre vam quedar amb els cunyats per anar a la Diagonal de BCN a posar-nos una samarreta amb el color que tocava i vam aconseguir que durant no-sé-quants quilòmetres es veiessin perfectament les quatre barres. Si encara ara no entenem allò del punter per la Meridiana, que va passar corrent a uns metres de nosaltres i ni vam veure'l. Si vam anar a Salt o a Lleida a moure l'ou ferrat aquell com si l'ensenyéssim al Meteosat. Si hem fet tot això, per què no fem ara això altre?

El Gobierno, en un exemple més d'independència (en aquest cas judicial, que és l'única vertadera) ja ha dit que és més que previsible que l’Afinascalia tombi l'intent de la Generalitat de comprar les famoses 8 mil urnes. I és lògic, amb urnes la gent pot tenir la temptació de votar i això de votar és totalment antidemocràtic i colpista.

I, sí, ja sé que potser vostè està pensant: “Escolti, que Andalusia té urnes pròpies perquè va comprar-se-les al seu moment i llavors ningú va dir res". Bé, però convindrem que els andalusos són simpàtics, no? Per tant, ells que comprin les urnes que vulguin. A més les volien per votar el que toca, el que convé i no per fer mal i per dividir. Perquè, recordi que si una part important de la societat (va, direm que la meitat) demana poder votar, qui divideix són aquests, no els que no permeten que es voti.

Però és que en el cas dels catalans s'afegeix que és que ho volen tot. Trens que funcionin, les inversions promeses, un finançament adequat, que els diners que paguen d'impostos, després de passar per Madrit (concepte), no tornin amb interessos (això que anomenen el FLA), i ara volen... URNES!!! Són una colla d'egoistes, no com els bascos, que a més de simpàtics et donen copets a l'espatlla amb el Concert mentre et diuen “¡¡Aiválahostia Patxi!!, ¿nos tomamos unos cupos?”.

I a l'Espanya del blat ni un editorial dient que són uns insolidaris. I cap president autonòmic ha sortit dient que qui s'han cregut que són i que si es pensen que són millors... No, els bascos no juguen aquesta lliga en la qual nosaltres som l'únic equip.

Per tant, insisteixo, la idea la trobo genial. La Afinascalia no em pot prohibir comprar una urna. Al mercat n'hi ha de ben boniques i les modestes tenen preus de dos dies de menú del dinar. Aquí li passo uns models:

Doncs això, 8 mil catalans comprem una urna, o la comprem entre uns quants, i el dia que es voti, la cedim. I l'endemà, la recuperem. I llavors la guardem, com tenim guardada la torxa olímpica amb la que vam fer el tram corresponent, la samarreta de Wembley, la del Tamuzado o la que cada club tingui com a important.

Qui ens pot impedir comprar una urna? Ens faran anar a declarar? I, ens jutjaran? Als 8 mil? O als 16 mil, o als milers de persones que comprin una urna? I anirem a la presó? A quina? A una de gran, no? Ens inhabilitaran? Per deixar de ser què? President de l'escala? Del pàrquing? De l’AMPA? Sí? Doncs llavors compraran una urna fins i tot els que no volen que es voti! 

Serà la revolució de les urnes particulars. De nosaltres depèn.