Avui és un d'aquells dies en que les persones ciutadanes estem d'enhorabona. I avui és un dia en que encara estan més d'enhorabona els centenars de jutges i fiscals que cada matí surten de casa pensant en fer justícia i que 1/ veuen com les seves diferents cúpules es regeixen per criteris professionals i no polítics i 2/ observen uns nivells d'independència judicial mai vistos. Sí, perquè això no s'havia vist mai.

Avui és un d'aquells dies en que els 7 planetes d'aquesta nova galàxia acabada de descobrir es posen en fila i ens envien un senyal en forma de suma de bones notícies. De mooolt bones notícies.

Iñaki Urdangarin, fent encara més certa aquella frase que diu que tots som iguals davant de la llei -i que ja va quedar demostrada amb la sentència relativa a la seva esposa-, s'ha convertit en un “NINI i NINI”: ni presó, ni fiança i ni retirada del passaport, ni de res. Per què? Doncs perquè és un bon xicot. Queda totalment explicat en aquesta peça que la periodista Fàtima Llambrich ha fet pel TN Migdia de TV3. 

Miri que ja era bonic saber que hi ha gent que ni sap què passa a casa seva i que ni sap què signa. Sí, perquè Espanya és aquell país on, per exemple, tu com a empresa t'estàs llogant casa teva a tu mateixa com a ciutadana i no ho saps perquè tu, com a ciutadana, no saps que tu com a empresa tens una empresa que et lloga casa teva a tu mateixa. O és aquell simpàtic lloc on el pàrquing de casa se t'omple de cotxes de 100 mil euros en amunt i tu penses: “guaita, això és que aquest mes hem estalviat molt no posant les rentadores a l'hora en que la llum és més cara”.

Doncs bé, si això, com deia, ja era bonic, ho supera comprovar com la justícia no fa cap excepció i aplica a tothom el mateix criteri a l'hora d'enviar-te o no a la presó. Vostè no ho veu, però de bonic que és, mentre estic escrivint això, m'estan caient unes llàgrimes gruixudes com gambes de Palamós. O com llagostins de Sant Carles. No, és que jo quan veig aquesta justícia, m'emociono. Perquè sóc sensible. I un sentimental. I tinc un cor que no me l'acabo.

Però encara m'emociono més quan, i fixi's vostè quina cosa (tota ella), el mateix dia en que passa això, apareix l’exfiscal superior de Múrcia, el senyor Manuel López Bernal, i diu unes coses en les quals ens entretindrem unes línies més avall, perquè primer estaria bé recordar quina cosa més bonica (també) li ha passat aquesta mateixa setmana al senyor López Bernal.

Resulta que, en agraïment a la seva sol·licitud d'imputació per corrupció del president de la Comunidad de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez (PP), el Fiscal General de l'Estat (elegit pel Gobierno -del PP-), i amb el criteri en contra del Consejo Fiscal, ha decidit que el ja exfiscal mereix descansar. I l'ha cessat. La gent dolenta (el món n'és ple) ha fet córrer teories de la conspiració que, naturalment, no se sostenen per cap banda. Sobretot perquè el mateix López Bernal s'ha explicat aquest matí a la Cadena SER. I ha deixat molt clar que està encantat. I feliç. I content. I que ha pogut treballar fantàsticament (o més).

Si vol escoltar tot el que ha manifestat, aquí sota té l'enllaç, però si vol fer boca, l’avanço algunes cosetes: “No pot ser que al final els perseguits siguem els fiscals per davant dels corruptes”, “La majoria de fiscals Anticorrupció se senten desprotegits”, "No es dóna a les nostres denúncies la importància que realment tenen", "Als companys de Múrcia no se'ns ha fet la vida especialment agradable", “A un company fins i tot li van entrar a casa delinqüents professionals per endur-se informació sobre la investigació de casos de corrupció. Només es van endur el seu ordinador. Ni tan sols es van emportar els diners que tenia a casa". 

Naturalment, la situació d'aquest fiscal no és comparable amb la d'altres de terriblement gravíssimes de molta por horrorosa de pànic total. I, sap per què? Perquè el Fiscal General no l'ha adreçat cap mirada d'odi mai vista i que mai oblidarà i, per tant, aquest fiscal no va témer per la seva integritat. No com altres que han vist la mort cara a cara i li han plantat (cara). Molta

Però el que fa que tot plegat sigui ja d'una sobredosi de bonicor que fa caure les dents en un sobtat atac de càries provocat per l'excés de sucre és que, també justament avui, la Fiscalia Superior de Catalunya (per mandat del Tribunal Constitucional) hagi presentat una nova querella (que ara pot ser admesa o també per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En aquest cas és contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; Lluís Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta. I és bonic que s'hagi presentat pels suposats delictes de desobediència i prevaricació, però que no l'hagin presentat contra el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí Que Es Pot, que també va rebre la notificació del TC. Però que, segons la Fiscalia, “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la Constitució del 1978”. Oooooolé!!! Ara si que les meves llàgrimes inunden l'estança. Ai nena, que no sé si podré seguir...

AVUI L'ESTAT DE DRET ESTÀ D'ENHORABONA!!!

Bé, no sé exactament on, però en algun lloc ho deu estar, no? Potser als 7 planetes aquests aquests que ha trobat la NASA orbitant Trappist-1, “una estrella nana ultra freda situada a 40 anys llum del nostre planeta?" Potser allà, els centenars de jutges i fiscals que encara creuen en la justícia, no llençaran la tovallola. Sobretot perquè a 40 anys llum d'aquí no hi ha tovalloles.