Avui ens hem llevat amb un cartell d'Arran-Lleida que ha estat elaborat "seguint el consell de Puigdemont" i que ha permès certa premsa espanyola convertir-lo en la gran noticia del dia: 

Quan El Mundo parla d'això del "consell de Puigdemont" es refereix a unes declaracions que el President no ha fet mai. Curiosament, en un món on el periodisme ho tindria fàcil per anar a buscar les fonts reals de les coses, El Mundo decideix no fer-ho i difondre una manipulació. Prevaricadament. És a dir, sabent que no va dir el que li fan dir. El President va dir que cal "interpel·lar" els alcaldes que no permetin votar els seus ciutadans i algú li va publicar que havia dit que calia "pressionar-los". Naturalment, pressionar els anava molt millor pel seu relat que deriva cap a una situació de violència i intimidació i que els permet rematar-ho amb un clàssic que omple les pistes de ball dels arguments unionistes radicals: "és que som com jueus en l'alemanya nazi". 

I miri que és senzill. Hi ha una cosa que en diuen diccionari. Allà les paraules estan organitzades per ordre alfabètic, cosa que ajuda molt a trobar-les. I si busquem "interpel·lar" llegim el següent: 

O sigui, interpel·lar és demanar, plantejar... Si mirem pressionar ens adreça a pressió:

Pressionar és forçar, molt diferent, per tant, a interpel·lar. I per això és preferible crear una realitat paral·lela i, a partir d'aquí arribar a la conclusió desitjada. 

En el cas de La Razón, el que veurà aquí sota, es manifesten dues idees: 1/ s'assenyala als demòcrates, cosa que implica dir que que qui defensa votar no ho són i 2/ s'amenaça.

Insisteixo, aquest cartell em sembla un error innecessari, però d'aquí a dir que és una amenaça em sembla frivolitzar en excés el concepte amenaça:  

És evident que qualsevol oportunitat és bona per relacionar Procés i violència. Fa temps que es busca. I si Arran fa un cartell com aquest, safata de plata. Però si no l'haguessin fet, l'unionisme radical publicat hauria trobat una excusa amb qualsevol altra cosa, no patim. Però va, acceptem que aquest cartell amb les cares de l'alcalde i dels regidors de Lleida partidaris de no permetre el referèndum és violència. Per tant, tots els cartells o pamflets que treguin cares de gent una al costat de l'altra són una incitació a la violència, no? Bé, doncs aquí té un exemple de diari radical que incita a la violència: 

I aquí té un altre exemple del mateix diari on no només es publica una foto que assenyala i criminalitza sinó que és una foto de nens. Ah, i sense pixelar la seva cara, tot i ser menors d'edat.

Mirem-nos que diu l'article tercer punts 1 i 2 de la Llei Orgànica de Protecció Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge sobre això de publicar fotografies de menors :   

"El consentimiento de los menores e incapaces deberá prestarse por ellos mismos si sus condiciones de madurez lo permiten, de acuerdo con la legislación civil. Dos. En los restantes casos, el consentimiento habrá de otorgarse mediante escrito por su representante legal, quien estará obligado a poner en conocimiento previo del Ministerio Fiscal el consentimiento proyectado. Si en el plazo de ocho días el Ministerio Fiscal se opusiere, resolverá el Juez".

Per tant, en aquest cas, com que no hi ha consentiment, La Razón va cometre una il·legalitat, o sigui un delicte. 

I per posar un últim exemple, recordem la famosa doble pàgina de La Razón publicant fotos, per tant assenyalant i criminalitzant... JUTGES!

Si recorda el cas, la llista de proscrits estava formada pels jutges que van signar a favor del dret a decidir. Dret a decidir que implica que després pots defensar el Sí, el No, el Blanc, l'Abstenció o el Nul. I La Razón va publicar les seves fotos assenyalant-los. Fotos, per cert, tretes en alguns casos dels arxius del DNI, que pertanyen al Cuerpo Nacional de Policia. El cas va acabar als tribunals. I, naturalment, van donar la raó al diari perquè assenyalar jutges amb fotos que en cap cas haurien de ser usades per un mitjà de comunicació, està bé... si els jutges estan a favor al dret a decidir, esclar. I, com no podia ser de cap altra manera això no és com ser jueu en l'Alemanya nazi sinó un indepe de merda de qui es pot usar una foto que hauria d'estar custodiada per l'estat de dret.

Però, com vostè ja sap, aquests dies que ha canviat el temps, l'estat de dret s'ha constipat i té una salut tirant a feble. Pobret.