Són dos dels temes d'actualitat. I tenen com a nexe comú un concepte: els parents. Els d’Iñigo Pérez de Herrasti i els d'Artur Mas. Beneficiant o perjudicant.

En Pérez és un dels condemnats a 4 anys de presó per l'assalt a la Blanquerna de Madrid durant els actes oficials de la Diada del 2013. Per tant ell és un dels senyors a qui ara la Sala Segona del Tribunal Constitucional els ha suspès l'execució de la pena. No, res, que el TC ha fet cas de la recomanació de Fiscalia que diu que s'esperin a la resolució dels recursos presentats. Normal. És que, sap què passa? Doncs que alguns dels xicots aquests tenen fills i entrar ara a presó, diu la Fiscalia entre altres coses, “derivaria en prejudicis irreparables” (sí, prejudicis, no perjudicis). Escolti, i total, són bona gent. Una miqueta eixelebrats i un pèl impetuosos, però quan es tracta de salvar la unitat d'Espanya, a qui no li bull una miqueta la sang, oi?

I ara vostè segurament s'estarà preguntant cap al seu propi interior: “I aquest criteri s'aplicarà sempre, no ja a qui tingui fills i una sentència en primera instància sinó a qui tingui fills i estigui en presó preventiva?”. I la resposta a aquesta qüestió és: ¿vostè ha vist algun cop un Triceratops vestit de sardanista entrant en un bar i demanant un Cynar amb gel? Doncs abans en veurà algun que veurà aplicar el criteri Blanquerna en altres casos que vostè i jo tenim ara mateix voltant pel cap.

Total, que s'està parlant molt que en Pérez és cosí per part de mare de Pedro Morenés (exministre de Defensa) i cunyat, per part que la seva germana és la seva dona, d’Iñigo Méndez de Vigo (ministre de Cultura i portaveu del Gobierno). I també es parla molt d’Helena Rakòsnik perquè resulta que la família Tous ha decidit expulsar-la a ella i a Pilar Rahola de la seva fundació benèfica​. Per què? Doncs perquè ningú relacioni aquesta marca manresana d'ossets en forma de joia amb l'independentisme i que això els provoqui un boicot. I sí, el pecat de la Rahola és ser indepe, però el de Rakòsnik és ser la dona d'Artur Mas. O sigui, a ella la fan fora no per ser ella sinó per ser la dona del seu marit.

Tema complicat el dels parents. Tots tenim un parent que el facturaríem a Nova Zelanda. Nedant. Com diu la mítica frase: a la parella i als amics els tries, la família et toca. I et pot tocar cada oferta per tancament de l'activitat que n'hi ha per fotre el barret al foc. Un gendre, una sogra (menys la meva, que és meravellosa) o un cunyat (menys el meu, que és sensacional).

Per tant, en principi ni Morenés ni Méndez Vigo tenen cap culpa que el seu parent sigui un feixista. I, per ser justos, ningú pot afirmar que cap dels dos aprovin o desaprovin les seves activitats ni que hi estiguin d'acord o en desacord. I pot haver succeït que algú hagi volgut ser més papista que el Papa, amb la total desaprovació dels citats. En aquest aspecte, tots dos mereixen la presumpció d'innocència parentiva.

Ara bé, la percepció que tenim és que el parentiu de l'un juga a favor seu i dels seus amics i el de l'altra l'hi juga en contra. I que això sempre funciona igual. I que sempre beneficia als mateixos. I que aquests “mateixos” sempre són els altres.