El mateix dia i amb sis hores de diferència, Badalona ha viscut un acte de Pedro Sánchez i Miquel Iceta i un de la CUP. El segon era el míting central de la campanya a favor del sí al referèndum. El primer era un acte de campanya, però que no ho era. M'explico: 1/ el PSC no dóna suport al referèndum de diumenge vinent, per tant l'acte no podia ser el d'una campanya d'una cosa que no reconeixen. Però, 2/ resulta que tot l'acte ha anat sobre el referèndum, sobre la postura del PSC en relació al referèndum, sobre Catalunya i el referèndum i sobre Espanya i el referèndum. Per tant era un acte de campanya, però no era un acte de campanya pel motiu 1, però sí que ho era pel motiu 2, però era impossible que ho fos degut al motiu 1. I així fins l'infinit.
Total que un minut abans de tres quarts de 12, Pedro Sánchez entrava al teatre Blas Infante del barri de Sant Mori de Llefià de Badalona per una porta lateral. Ha estat quan un senyor de l'organització m'ha comentat que algú havia escrit una cosa en un cartell de l'acte enganxat a la paret que hi ha al costat d’aquesta porta. I m'ha preguntat que si el trèiem o no. Desconec per qui m'ha confós, però li he dit que no, que no calia.
I si em fa el favor, a veure que entén vostè que hi havia escrit:
Tres minuts després de les 12, en Miquel Iceta ha entrat per la porta principal, s'ha fet dos petons a la galta amb Sánchez, que l’esperava, i han entrat directament. Els ha rebut una sala plena de gom a gom, amb gent al hall i el “Mediterraneo” de Serrat.
El primer en parlar ha estat l’Àlex Pastor, líder local del partit, que ha parlat en clau de ciutat amb crítiques a l'alcaldessa Dolors Sabater i a l’ex alcalde Xavier García Albiol.
A les 12.14, en Miquel Iceta ha pujat a l'escenari amb crits de “Visca, visca, visca, Badalona socialista”. I un cop a dalt, i després d'afirmar que “La gent que es mobilitza no són els nostres adversaris”, ens ha fet una classe d'equidistància: “Els uns són incapaços de dialogar i els altres es salten la llei”, “fora de la llei, res, però negant els drets de la ciutadania, res”, “a un problema polític no li poden donar solucions policials” o “nosaltres som el pont de diàleg”.
Iceta ha dit que “no pot ser que es suspenguin actes organitzats per parlar i debatre”... oblidant que qui no ha cedit el local pel debat organitzat per Podemos a Saragossa ha estat... ¡el PSOE! I ha acabat amb un “Pedro, si fossis president no hauríem arribat fins aquí”. Es referia al referèndum.
I a les 12.40 en Pedro ha començat donant suport als seus alcaldes i regidors catalans. Les critiques han anat a Ciudadanos (fan fotos i no política) i a Rajoy (ens ha dut a la paràlisi política). Cap critica a Podemos. Ha presentat el PSOE com el partit de la diversitat: “nosaltres l'entenem i per això hem governat totes les autonomies. Inclosa la catalana”. Ha tingut paraules de suport per Serrat, ha recordat la retallada de l'Estatut promoguda pel PP i ha dit que Miquel Iceta serà el pròxim president de la Generalitat. Això últim ha estat rebut pel públic amb crits de “President, president”.
L'acte ha acabat amb “Para la libertad” de Serrat i amb en Pedro sortint per la famosa porta lateral i rebent un bany de masses d'unes 150 persones petonejant-lo, abraçant-lo i fent-s'hi fotos i més fotos. Moltes les ha fet el propi líder socialista, bàsicament perquè és més alt i anava millor. I algunes les ha fet un servidor. Concretament les de la senyora Concha, que m'ha donat conversa i m'ha demanat que les hi fes. I haig de dir que ha marxat molt contenta després d'haver amanyagat al pobre Pedro tot el que ha pogut. I espero que per les fotos.
A les 6 de la tarda, la plaça de la Plana, al centre-centre de Badalona, es començava a omplir de gent per seguir l'altre acte de la jornada: el míting de la CUP. Aquest era a l'aire lliure i tenia un bar propi que ha servit molta cervesa fresca per combatre la calor i per fer temps. Això últim ha estat així perquè la cosa ha començat amb 20 minuts de retard. Ens han passat el vídeo del mambo, que ha estat molt aplaudit per la gent. Per més gent que hi havia a l'acte del PSC? Jo diria que sí. Quanta més? Ni idea. Això sí, puc dir-li que hi havia molts “pedecats”, molta gent d’Esquerra i molts Betevés. Els Betevés són els Badalonins de tota la vida, una varietat de classe social local que no té a veure amb els diners ni la posició sinó amb la badalonitat de sang i a la qual no hi pot pertànyer qualsevol.
Les intervencions més inhabituals han estat les de l'històric líder sindical andalús Juan Manuel Sánchez Gordillo, que ha estat presentat per un company del seu sindicat com "el nostre Fidel Castro" i la de Xosé Manuel Beiras. El primer ha fet un discurs anticapitalista, ha dit que “la llei és la dictadura dels poderosos” i ha acabat amb un !Viva la utopía!. El segon ha fet el discurs en gallec perquè ha dit que ens entenem sense problemes, ha parlat del Aznarato, del “señor de los hilillos” i ha fet un joc de paraules referint-se al règim bubònic (per borbònic), com la pesta.
La representant de Sortu, Miren Zabaleta, ens ha explicat que al País Basc la gent vol penjar estelades, però que no n'hi han. I això no vol dir altra cosa que allà no hi deu haver “xinus”, els màxims proveïdors d’aquest producte a casa nostra. Per cert, Zabaleta ha acabat amb un “Esto es todo amigos” i “hasta luego Lucas” en honor als vaixells que són al port de BCN.
Les oradores locals han estat Anna Gabriel (que ha demanat fer vaga general a partir del dia 2), Benet Salellas, Mireia Boya (que ha saludat al policia infiltrat “que està aixecant acta de l’acte”) i Laia Sabater, regidora de guanyem Badalona.
I ara vostè em dirà: “escolti, i què han cridat els assistents?” Doncs miri, dos cops el famós “in, inde, in-de-pen-den-ci-á” i un cop “no passaran”, “vaga, vaga, vaga general”, “votarem” i “fora les forces d'ocupació”.
I amb tota la calma i amb una urna gegant que ha aparegut, s'ha acabat un acte en el qual no hi he hagut de fer de fotògraf. Un acte que, juntament amb el del matí, ha demostrat que Badalona continua sent aquella mena de laboratori sociològic on tots els partits hi volen ser. I hi són.