Quatre prèvies: 1/ Alfons Quintà és un assassí, 2/ aquest article no és de justificació sinó d'anàlisi mediàtica d'una situació, 3/ aquest article no té com a objectiu defensar el gremi periodístic i 4/ faig els tres aclariments anteriors perquè si algú vol tergiversar o treure de context el que ve a continuació, que quedi clar el que està escrit realment i de què va realment la peça. 

Les últimes 24 hores s'han vist a la xarxa moltes crítiques i molt dures al tractament que els mitjans hem fet de l'assassinat de gènere i posterior suïcidi comés pel periodista Alfons Quintà. He triat un parell d'exemples dels arguments emprats:

En tots dos es parla de corporativisme i s'acusa els mitjans de protegir Quintà. En moltes altres piulades, que a la vegada han estat molt repiulades, s'han posat aquests tres titulars com a exemple d'eufemismes usats per suavitzar el cas:

Si s'hi fixa, els tres titulars tenen pràcticament el mateix text. ¿Com pot ser que tres mitjans tan diferents utilitzin les mateixes paraules per explicar el mateix fet? Potser perquè han tret la noticia del mateix lloc? Ves que no sigui això. I aquest lloc misteriós on es va originar aquest titular repetit en diuen agència de notícies, que és un lloc que proveeix de notícies els mitjans. I ahir va proveir molts mitjans d'aquesta notícia, que va córrer molt ràpidament perquè el mort era qui era. 

El problema ha estat d'espai-temps. Avui, 24 hores després dels fets, hi ha gent que acusa els mitjans de suavitzar la notícia basant-se en aquests titulars penjats a Twitter poca estona desprès de saber-se la notícia. Titulars lògics en aquell moment perquè l'únic que se sabia era que havien aparegut dos cossos sense vida, i que eren Quintà i la seva dona (de qui llavors es desconeixia el nom perquè ella no era un personatge públic). Si només se sabia això, era lògic oferir la informació que se sabia en aquell moment. Observi ara el subtítol penjat una estona després, quan es van començar a saber més detalls, i encara no hi havia prou confirmació per canviar el titular:

Els mitjans hem comés massa cops l'error de publicar notícies sense confirmar i per aquella pressa de ser els primers. Aquest cop, potser per tractar-se de qui es tractava -no ho nego-, tothom va optar per la prudència. I només quan es va confirmar que Quintà havia assassinat la seva dona, els titulars van canviar. I el que no s'hi val és dir avui: "guaitin, no diuen que és un assassí perquè és col·lega", però agafant titulars digitals publicats minuts després de saber-se el succés, quan no es tenia la notícia sencera. Per fer la crítica s'agafen els titulars del dia i, si n'hi ha algun que no tracta igual aquest assassinat de gènere que els altres, llavors sí, tota la canya que calgui. És el que ha fet Júlia Otero aquest migdia a 2/4 de 3:

El problema és que no posa cap exemple i no sabem exactament a qui es referia. ¿Potser a aquesta notícia datada a les 8.28 d'avui, quan feia hores que ja se sabia que es tractava d'un assassinat de gènere i que "la dona" ja tenia nom? 

I, que consti que aquesta notícia ha estat capturada de l'edició digital d'aquest vespre, 24 hores després de l'assassinat i amb prou temps per actualitzar-la. Vaja, crec. A l'edició de paper les notícies queden tal qual, però a les digitals es refresquen. Sobretot en un cas així. 

Una altra acusació que ha circulat molt és que s'ha menystingut la víctima no posant el seu nom als titulars i, en canvi, sí el de l'assassí. Tornem al cas anterior. Quan apareix la notícia, el nom de Victòria Bertrán és desconegut pels mitjans. Amb el pas de les hores, quan es fa públic, deixa de ser "la dona de...". Però ja que som aquí, sí que hi ha dos temes a discutir, però amb criteris periodístics. El primer és si posar el nom d'ell dóna una informació necessària i rellevant o no a l'hora de situar la notícia en context. I el segon és, com han dit moltes persones, que s'hauria d'haver posat el nom d'ella als titulars. Normalment, als assassinats de gènere no s'hi posa el nom de la dona. Per què en aquest cas hauria de ser diferent? I, compte, pregunto, no afirmo.   

I, finalment, el tema sensacionalisme, del que ningú s'ha queixat però que ha existit. I que lliga amb el que deia més amunt sobre anar repetint la notícia agafant una sola font. En aquest cas afegint-hi més pa que formatge. Llegeixi un fragment de la peça que publicava Maika Navarro a La Vanguardia:

I ara, llegeixi l'adaptació lliure que en fa Diario16. I a veure si algú pot explicar-me d'on treuen les expressions "enloquecida" i "implorarle". Dos adjectius de collita pròpia que, llegits sense haver vist l'original, poden donar a entendre que en Quim Monzó va passar de la senyora que "embogida" "l'implorava" ajut. 

Ah, i una última cosa. Un fet tan condemnable i injustificable com l'assassinat d'una dona (i també d'un home) perquè la víctima ja no vol saber res més del criminal, no justifica el sectarisme que últimament s'està fent massa habitual entre certs sectors. Escoltin, jo pel fet de ser un home, només per això, no sóc sospitós de res ni haig de demanar perdó per res. I buscar sempre els tres peus al gat a les opinions dels altres, dóna arguments als que sí que són sospitosos de justificar segons què. Queda dit.