Convocatòria al Cosmocaixa de BCN. Ferran Adrià i Oriol Junqueras, moderats per Jordi Basté i presentats per Jaume Giró, conversaran sobre innovació i creativitat. La foto de la invitació és d’Adrià fent un gest expressiu dels seus.
La cosa ha començat amb 16 minuts de retard, que desconec si és innovació, creativitat, o les dues coses. L'aparició dels tres conferenciants ha estat rebuda pel públic amb aplaudiments. En tres butaques blanques, Basté ha ocupat la de l'esquerra, el vicepresident Junqueras la del mig i el cuiner que va revolucionar el món la de la dreta.
Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, ens ha explicat que la conversa havia aixecat tanta expectació que ha calgut habilitar una altra sala perquè l'auditori on érem de seguida va quedar ple de reserves. I també ens ha explicat dos exemples d'innovació que en realitat n’eren tres:
Dick Fosbury. Any 1968. JJOO de Mèxic. Tenia 21 anys i va revolucionar el salt d'alçada. En comptes d'atacar el llistó de cara com feia tothom, va veure que era més efectiu saltar d'esquena. I va canviar-ho tot.
Karl Benz. Finals del segle XIX. Revoluciona el món de l'automòbil amb el motor de combustió. Però els cotxes són cars de construir i, per tant, que arribin a la gent. Benz revoluciona, però no ho sap ningú. Fins que Henry Ford crea les cadenes de producció, els cotxes són més barats de construir, neix la classe mitjana i l'invent de Benz llavors sí que revoluciona el món, però gràcies a la revolució de Ford.
I pren la paraula en Jordi Basté. I pregunta: què fem aquí? I Junqueras diu que un dia va parlar amb Adrià de la taxonomia de l'univers. I que, xerrant, xerrant, van decidir que havien de fer un acte com el d'avui.
I pren la paraula Adrià, i el primer que fa és agrair als assistents que els dediquin el seu temps. I defineix innovació: “Buscar-se la vida tothom com pot”.
I Basté li pregunta què està fent ara mateix amb tot això de la BulliFoundation i la Bullipèdia Lab. I Adrià li diu que és difícil d'explicar, però ho intenta. I ens diu que ha estat assessor de 15 multinacionals, que és professor de Harvard i que ha pogut conèixer un munt d'eminències i que això l’ha permès aprendre molt, encara que sigui perquè s'hi fixa. I ara, des d'una fundació privada, intenta retornar a les pimes aquest coneixement a través de la divulgació.
Per si encara no havia quedat prou clar, el vicepresident ens ha comunicat: “Intentaré explicar el que fa l'Adrià”. Riures del públic i, sintetitzat, seria que vol entendre com es fan les coses, endreça la realitat i l'explica. I ho fa més enllà de l'alimentació. A Adrià no el volen com a cuiner sinó com a observador que tradueix en idees la realitat que observa.
El moment “titular polític” ha estat quan Adrià ens ha dit que “la majoria de pimes no saben què és un pressupost” i Junqueras ha saltat dient: “Nosaltres sí”. Llavors Adrià ens ha explicat el model de negoci del Bulli. Consistia a crear una galàxia on el restaurant no havia de guanyar diners, perquè això els permetia la llibertat per poder crear. Els ingressos havien de venir, i van venir, d'altres activitats relacionades amb la marca que generava el restaurant.
I ara li deixo algunes frases d’Adrià: “Sense talent i eficiència no hi ha res”, “El 95% del que diuen que és innovació no ho és. Potser són tendències i evolucions, però no és innovació”, “Innovar és molt difícil perquè cal molt coneixement acumulat”, “Innovar és tenir idees viables”, “El secret de l'èxit de la cuina catalana és que vam deixar els egos de banda”, “Cal que la societat civil de veritat, gent que té la vida solucionada, encapçali una nova manera de fer les coses on triomfi el talent i el valor afegit” i “Les coses han de fer-se a poc a poc” (i aquí ha posat com a exemple els plans educatius).
Ha defensat la necessitat de crear un pla estratègic d'innovació nacional. Ha defensat el turisme, “que és on som bons” i que “és un camp on hauríem de ser referència mundial”.
Junqueras ha insistit dos cops en el missatge que en les inversions i els projectes cal mirar a curt, però també a llarg termini. Segons ell, el gran repte és la gestió del coneixement i de les relacions humanes que han de construir la societat d'un futur que desconeixem com serà.
A les 20.37 hem acabat i, després de 20 segons d'aplaudiments, ens han convidat a veure l'exposició "Sapiens. Comprendre per crear", que es feia al pis de sota, i a fer “un tast de caneló”. Amb la sala ja buida de públic, i mentre els “actors” xerraven amb els consellers Mundó i Comín (que ha arribat a les 19.48), amb el secretari general d'Economia, Pere Aragonés o amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, un senyor del públic s'ha adreçat a Ferran Adrià i li ha regalat una caixa com aquelles on et posen el tortell de Reis a les pastisseries. I un servidor ha pensat: algú ha fet un pastís i s'atreveix a regalar-lo a l'home que va canviar el món de la cuina? I no, eren múrgoles (o rabassoles), un bolet fi i complex, que ha estat un regal totalment innovador i creatiu. Totalment en harmonia amb la cosa.
