El programa El Suplement, de Catalunya Ràdio, va entrevistar Inés Arrimadas. I, durant la xerrada va dir, entre altres coses: “No treballarem per fer un referèndum. I si es fa, l’únic escenari en què jo podria participar és que fos legal i que tingués validesa, però evidentment aquest no és el plantejament que té el president Puigdemont ni el govern de la Generalitat i, a més a més, no és el nostre escenari”.

Si la vol escoltar, aquí té l’enllaç. 

Això, traduït, seria: “no som partidaris del referèndum, però si l’Estat el pactés, com van fer a la Gran Bretanya amb Escòcia, jo hi participaria”. I llavors jo hi afegeixo de la meva collita una frase que, estarem d’acord, que la cap de l’oposició la podria haver dit perfectament: “i votaré no”. Com tants d’altres catalans que també votarien que no.

Però, esclar, en aquesta Espanya en què tothom ha de ser i ha de pensar com uns integristes han decidit que s’ha de ser i s’ha de pensar, qualsevol que surti mínimament de la doctrina totalitària és condemnat al pim, pam, pum cavernari. I això és el que ha passat a la senyora Arrimadas.

La Razón, òrgan oficial del marianisme, ha publicat una peça on imparteixen el dogma. I és així on llegim que “un gest de contrarietat s’ha apoderat novament de diversos dirigents de Ciutadans” perquè “no comprenen com Arrimadas dóna corda d’aquesta manera a un plantejament que mai ha estat el del partit, sinó el que han mantingut els seus adversaris polítics”. “Dirigents de C’s consideren un error que el seu partit, nascut fa 10 anys com un moviment contrari al nacionalisme obligatori a Catalunya, intenti ara fer política al camp dels seus rivals. Un membre de l’executiva nacional subratlla que no es pot ser ni contemplatiu ni condescendent amb els sobiranistes. Les picades d’ullet que Arrimadas està assajant des que va reprendre’s el curs polític molesten a sectors de Ciudadanos. En un recent debat al Círculo de Bellas Artes de Madrid, el dramaturg Albert Boadella (un dels pares intel·lectuals de Ciutadans) va esclatar: Inés Arrimadas celebra la Diada amb una paella col·lectiva i no passa res en un partit que va ser fundat per a tot el contrari”.

I La Razón, amb molt bon criteri, ha anat a corre-cuita a entrevistar Boadella, garantia d’obtenir un titular que sostingui la línia editorial més nacionalista espanyola possible.

–¿Qué valoración hace de las declaraciones de Inés Arrimadas?
–No comprendo por qué esta señora no ingresó en su momento en Convergència. Estaría rodeada de gente que piensa lo mismo. Creo que el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, debe responder sobre estas declaraciones, porque si está de acuerdo con ellas, significaría un engaño a cientos de miles de votantes que les han entregado su confianza para preservar una España de igualdad y unidad territorial.

–¿Cree que estas declaraciones dan oxígeno a los partidos nacionalistas de Cataluña?
–Con algunas actitudes de la señora Arrimadas me da la sensación de que Ciudadanos tiene un submarino del nacionalismo situado en un puesto de mucha responsabilidad.

–¿Se aleja esta postura del discurso de Ciudadanos?
–Tales actitudes pueden llegar a quebrar muy seriamente el partido. Un partido que fue fundado, precisamente, por todo lo contrario.

–¿A qué cree que se refiere con referéndum «legal»?
–Utiliza la misma táctica nacionalista. Pasito a pasito. Así, de esta forma, el referéndum empieza a vislumbrarse como algo posible.

–¿Cómo cree que van a afectar estas declaraciones a las relaciones con el PP?
–Hasta el momento el Partido Popular ha mostrado muchas tragaderas con el tema del nacionalismo catalán. Ha querido aplicar la estrategia de dejar pasar el tiempo y eso nos ha llevado donde estamos. No obstante, creo que no les afectará excesivamente dado que además necesitan sus votos para tirar adelante iniciativas de gobierno.

 

O sigui, senyora Arrimadas, com pot comprovar, vostè ha begut oli. De ricí. Ja ha estat marcada amb la creu de la traïció a la pàtria nacional dels que diuen no tenir pàtria ni ser nacionalistes, però que són els més patriotes i els practicants d’un nacionalisme que no vol ser integrador i que busca l'absorció obligatòria dels dissidents negant els arguments i imposant radicalitat, exclusió, intolerància i talibanisme. Els “Ciudadanos del mundo” han emès el seu veredicte: vostè no és pura. Vostè està contaminada. Vostè és un submarí del nacionalisme. Ja ho veu. Total per haver dit una cosa que des de l’òptica espanyolista hauria de ser una obvietat.

La sort és aquests dies que la bilis se la reparteix amb una altra catalana, Sol Daurella. La propietària de Coca-Cola European Partners és una de les persones que han decidit col·laborar amb la Generalitat per "vendre" Catalunya a l'estranger. Com ho han fet altres perillosos separatistes antisistema: Xavi Hernández, Joan Majó, Carme Ruscalleda, Àlex Corretja, Araceli Segarra, Anna Veiga, Josep Ramoneda, Xavier Sala-Martín, Josep Carreras, Jordi Savall o sor Lucía Caram. I, com que fer d'ambaixador cultural català també és una terrible heretgia, durant el cap de setmana ha circulat a Twitter l'etiqueta #cocacolarompeespana, on es convocava a boicotejar la marca. Amb quins arguments? Bé, li deixo una captura absolutament delirant de la pàgina d'humor polític que més fa riure ara mateix. Tot i que els seus autors creuen que la gent se'ls pren seriosament.   

Realment el patetisme d'alguns és com l'univers: fosc i infinit.