Arran de l'Assemblea Nacional de Ciudadanos, el que ha sorprès moltes persones no és que aquest partit hagi decidit suprimir la paraula "socialdemòcrata" de la seva definició ideològica, sinó assabentar-se que la tenien. Gairebé ningú no identificaria el Ciudadanos que coneixen els espanyols com un partit de centreesquerra o proper a la socialdemocràcia. Al contrari, la seva imatge està clarament fixada en l'espai del centredreta liberal, amb vocació de frontissa però amb més grau de proximitat al PP que el PSOE.

Tanmateix, no sempre va ser així. Abans d'irrompre com a Ciudadanos a la política espanyola, el partit d'Albert Rivera actuava únicament a Catalunya. En estudiar l'origen i la base electoral del partit Ciutadans d'àmbit català i comparar-ho amb el partit Ciudadanos d'àmbit espanyol, es comprèn bé per què va tenir sentit que el primer es digués a si mateix socialdemòcrata i que el segon s'hagi desprès d'aquesta identitat.

Primer, la història. L'origen de Ciutadans com a partit polític es troba en l'associació Ciutadans de Catalunya, creada el 2005 per un grup d'intel·lectuals (Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada entre els més coneguts), que tenien dues coses en comú: gairebé tots ells procedien políticament de l'esquerra i tots ells s'oposaven i s'oposen frontalment al nacionalisme.

Aquesta doble identitat (una posició política progressista pròxima a la socialdemocràcia, acompanyada d'una forta militància antinacionalista) és en el codi genètic del partit que va fundar Albert Rivera, i és perfectament distingible en els seus primers discursos. Només la idea fantasmagòrica –heretada del franquisme- que situa el nacionalisme a l'esquerra i l'antinacionalisme a l'extrema dreta va poder confondre alguns sobre la naturalesa política de Ciutadans en la seva fase d'enlairament.

Hi ha grans diferències entre els votants catalans de Ciutadans i els votants espanyols de Ciudadanos

La gran mutació s'ha produït en la composició social del seu electorat. Hi ha grans diferències entre els votants catalans de Ciutadans i els votants espanyols de Ciudadanos. Per dir-ho ràpidament: els segons són molt més pròxims al centredreta que els primers.

Prenguem com a referència dues eleccions recents i molt pròximes entre si: les autonòmiques de Catalunya del setembre de 2015 i les generals del 20-D, tot just dos mesos més tard.

En les eleccions catalanes de 2015, Ciutadans va obtenir més de 700.000 vots, que li van permetre convertir-se en el segon partit més votat de Catalunya. Un salt espectacular. D'on van venir aquests vots?

Segons el CIS, el 34% dels qui van votar Ciutadans procedien del PSC; el 18%, del PP; i el 14,1% eren votants anteriors de C's. El creixement de Ciutadans es va nodrir més d'antics votants socialistes que del Partit Popular. Aquesta dada és consistent amb el fet que Ciutadans va créixer sobretot a la província de Barcelona; i dins d'ella, a les poblacions de l'àrea metropolitana que tradicionalment van ser bastions socialistes.

Tot indica que en extremar-se la tensió en l'eix nacionalisme-no nacionalisme, que va dominar aquella votació, molts votants socialistes (probablement molts d'origen no català i més identificats amb el PSOE que amb el PSC pròpiament dit) van preferir la fermesa antinacionalista de C's a l'ambigüitat del PSC. I ho van fer sense desplaçar-se cap a la dreta, mantenint les seves conviccions socialdemòcrates.

Els votants catalans de Ciutadans el setembre de 2015 es classificaven ideològicament d'aquesta manera: conservadors o democratacristians, 20%; liberals o progressistes, 29%; socialdemòcrates o socialistes, 22%.

En aquestes condicions, era molt lògic que el partit incorporés la socialdemocràcia a les seves senyes d'identitat ideològica. Amb això recollien el sentir d'una part molt substancial del seu electorat.

Però van arribar les eleccions generals, Ciutadans es va transformar en Ciudadanos i va competir per primera vegada a tot Espanya amb un resultat excel·lent –encara que una mica inferior a les expectatives induïdes per les enquestes: 3,5 milions de vots i 40 diputats en el Congrés.

D'on van sortir tots aquells vots? Pel que van declarar als enquestadors del CIS, el 48% provenia del PP; el 22%, del PSOE; i el 9%, d'UPyD. Els restants, d'altres partits (en xifres no significatives) o de l'abstenció.

A Catalunya Ciutadans va créixer principalment a la seva frontera amb el PSC, a Espanya Ciudadanos va penetrar sobretot en l'espai del PP

Així com a Catalunya Ciutadans va créixer principalment a la seva frontera amb el PSC, a Espanya Ciudadanos va penetrar sobretot en l'espai del PP. De fet, la majoria dels votants de C's que diuen haver dubtat declaren que el seu dubte va ser entre el PP i Ciudadanos.

Més dades. Ciudadanos va obtenir percentatges de vot clarament superiors a la seva mitjana nacional en territoris com Madrid (el seu millor resultat), la Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella i Lleó i Aragó. Tots ells són territoris d'hegemonia tradicional del PP. Tanmateix, va tenir i continua tenint dificultats per penetrar en fortaleses socialistes com Andalusia i Extremadura.

En l'escala ideològica de l'1 (extrema esquerra) al 10 (extrema dreta), els votants espanyols de Ciudadanos s'ubiquen més cap al centredreta que els votants catalans de Ciutadans. I quant a la seva pròpia definició, es distribueixen d'aquesta manera: conservadors o democratacristians, 22%; liberals o progressistes, 36%; socialdemòcrates o socialistes, 16%.

És a dir: el component conservador o liberal-progressista de Ciudadanos a Espanya pesa un 58%, deu punts més que el de Ciutadans a Catalunya. I el component socialdemòcrata pesa en els seus votants espanyols un 16%, sis punts menys que a Catalunya.

Hi ha moltes altres dades que indiquen una concentració més gran de la base social de Ciudadanos en el centredreta que en el centreesquerra. No només per les seves opinions polítiques, sinó també pels seus hàbits de vida i el seu perfil socioeconòmic. La gran diferència que separa Ciudadanos del PP és l'edat: el partit de Rivera va superar el PP en tots els trams inferiors a 45 anys, mentre que els de Rajoy estan bunqueritzats en la seva hegemonia entre els majors de 60.

Finalment, hi ha la pràctica. En la seva funció de frontissa, Ciudadanos està sostenint el govern de Rajoy i quatre governs autonòmics del PP (Madrid, Castella i Lleó, Múrcia i la Rioja); i només sosté un govern socialista, el de Susana Díaz a Andalusia. Una cosa molt semblant succeeix en els Ajuntaments: per cada alcalde socialista que governa amb el suport de C's, n'hi ha quatre del PP que reben aquest mateix suport.

Ciudadanos prové de Ciutadans, però és una cosa diferent. Per això era tan lògic que abans es diguessin socialdemòcrates com que ara hagin deixat aquest nom pel camí

No es tracta, doncs, d'una decisió capritxosa. El partit d'Albert Rivera ha fet alguna cosa més que ampliar el seu radi d'acció de Catalunya a tot Espanya. En aquest trànsit, ha mudat la pell. Ciudadanos prové de Ciutadans, però és una cosa diferent. Per això era tan lògic que abans es diguessin socialdemòcrates com que ara hagin deixat aquest nom pel camí. És el mercat el que defineix al producte, no a l'inrevés.