"La situació que vivim és de tal transcendència que exigeix respostes i solucions polítiques que estiguin a l'altura".

(Al llarg del text es comprova que l'autor necessita un intensiu de nocions bàsiques de gramàtica i sintaxi).

Entenem que vol dir a l'altura de la transcendència de la situació. Fins aquí, estem d'acord. Les empreses, els mercats financers i les famílies catalanes que guarden els seus estalvis als bancs comparteixen aquesta idea, encara que dubto que la interpretin igual que el senyor Puigdemont.

"Em va sorprendre que anunciés la voluntat del seu govern de posar en marxa l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autogovern de Catalunya".

Suposo que això de la sorpresa és retòric. Però no es pot suspendre l'autogovern de Catalunya amb l'article 155, ni amb cap altre de la Constitució. Aquesta possibilitat no existeix en la legislació espanyola. Aquest article serveix per obligar el govern d'una comunitat autònoma que contravé les seves obligacions constitucionals al compliment forçós d'aquestes. No interromp la legalitat estatutària, sinó que la restableix quan ha estat violada pels seus responsables.

"(…) La relació entre l'Estat espanyol i Catalunya, que està bloquejada des de fa molts anys."

Fins al moment, Catalunya forma part de l'Estat espanyol (més ben dit, forma part d'Espanya. El que forma part de l'Estat és la Comunitat Autònoma). Parlar de la relació entre un i un altre és com fer-ho de la relació entre el senyor Puigdemont i la seva cama dreta: no són magnituds equiparables (i segur que a ell no li agradaria que fossin separables). Quant al bloqueig, té raó, però hauria de ser més precís: estem així des que un president de la Generalitat va decidir utilitzar el seu càrrec no per representar l'Estat que el paga, sinó per fer-lo caure. No per complir i fer complir la llei, sinó per trepitjar-la.

Per què coi s'entossudeix Rajoy a preguntar a Puigdemont si va declarar la independència o no? I per què tots diuen que Puigdemont no ha respost al requeriment de Rajoy?

"L'1 d'octubre (...) més de dos milions de catalans van encomanar al Parlament el mandat democràtic de declarar la independència".

Interessant paràgraf. Passem per alt el pintoresc recompte d'aquests dos milions de presumptes vots: van decidir que serien dos com podien haver decidit qualsevol altra xifra sense que ningú fins ara ho hagi pogut comprovar. En tot cas, basant-me en altres indicadors estic disposat a creure que hi ha dos milions d'independentistes a Catalunya. Dos milions sobre 5,3 milions de ciutadans adults amb dret de vot: un 38,4% d'aquest cens que el govern de Puigdemont va piratejar de no se sap on, sense que ningú hagi pogut comprovar la seva autenticitat. Així es construeixen els "mandats democràtics".

Però el més interessant del paràgraf és que Puigdemont admet que aquesta pretesa votació no va ser una declaració d'independència en si mateixa, sinó un mandat al Parlament. Ho ha fet, ha declarat el Parlament la independència de Catalunya? Vaig seguir íntegrament la sessió del 10 d'octubre i no recordo cap votació sobre aquesta matèria. Llavors, per què coi s'entossudeix Rajoy a preguntar a Puigdemont si va declarar la independència o no? No hauria pogut fer-ho tret que afegís una violació més de la seva pròpia llei de referèndum a les múltiples que ja ha comès.

I per què tots diuen que Puigdemont no ha respost al requeriment de Rajoy? A la seva carta hi ha la resposta: era un mandat al Parlament que aquest no ha acomplit de moment. Només falta explicar-ho als socis.

"Una clara majoria, un 47,7%, va votar forces independentistes".

Caram, aquest senyor fa amb els vots els comptes del Gran Capità: dos milions sobre 5,3 constitueixen "un mandat democràtic" i el 47,7% forma "una clara majoria". Els altres 3,3 milions de ciutadans i l'altre 52,3% de votants són, sens dubte, la més exigua i menyspreable minoria.

Per cert, la carta confronta el 47,7% de vots per la independència amb el 39,1% de les "forces explícitament contràries a ella". Això suma 86,8%. On és el 13,2% restant? El triler els fa desaparèixer com l'il·lusionista el conill. Són els votants de Catalunya Sí que es Pot, que per al president no són ni blanc ni negre, sinó tot el contrari.

"La majoria del poble català vol emprendre el seu camí com a país independent al marc europeu".

Ja hem vist l'elàstica concepció puigdemoniana del concepte de majoria. Pel que fa a allò del "marc europeu", haurien d'inventar alguna mentida nova per refrescar el repertori. Si es refereix a la UE, ha de ser una cosa o l'altra: o fora d'Espanya i fora d'Europa, o dins de les dues coses.

“La suspensió del mandat polític sorgit de les urnes l'1 d'octubre”. 

Es pot suspendre un mandat polític sorgit de les urnes? No, es pot incomplir, però mai suspendre. I qui podria decretar aquesta suspensió? La lògica diu que, en cas d'admetre's la idea, només podrien fer-ho qui dona el mandat (els votants) o qui el rep (el Parlament). Ho han fet? No. Ho ha fet en el seu lloc el senyor president, amb l'autoritat que s'ha conferit a si mateix. Així doncs, no és estrany que quan afirma: 

“La nostra intenció és recórrer el camí de forma acordada tant en el temps com en les formes…”

La riallada sigui inevitable. No és precisament el respecte a les formes el que distingeix aquest Govern. Noti's que per Puigdemont no es discuteix el camí a recórrer, només el temps i les formes. El que vol dir és “recorrem de forma acordada el camí que jo marco”. Juntament amb la seva versió de la majoria i la seva forma d'explicar vots, aquesta interpretació del que és un acord és una singular aportació més del pensament puigdemonià a la ciència política. 

Que es reverteixi la repressió contra el poble i el govern de Catalunya.

Com “revertir” significa “tornar” o “traslladar d'un a un altre”, la literalitat d'aquesta petició resultaria alarmant per al poble i el Govern de Catalunya si Puigdemont sabés el que escriu. Concedim que, volent semblar culte, ha posat “revertir” on volia dir simplement “detenir” o “cessar”. En tot cas, aquest intent de convertir l'1 d'octubre en el Tiananmen català i fundar sobre això el naixement d'una nació comença a resultar patètic fins i tot pels qui pensem que ordenar aquella actuació policial va ser una estupidesa atabalada del Govern. 

“La intervenció i congelació dels comptes bancaris que impedeixen que atenguem les nostres obligacions amb les persones més necessitades”.

El que faltava, ara descobreix aquest govern de Catalunya a les persones més necessitades. El Govern més antisocial d'Europa, el més dràstic retallador, el precursor de l'austericidi. Per cert, ja que ho esmenta, qui s'està ocupant actualment de les persones més necessitades –o de les persones en general– a l'actual govern de Catalunya? De fet, hi ha algú que governi a Catalunya des de fa més d'un any? Fan alguna cosa els senyors consellers a més d'agitació i propaganda? 

“Concretem, al més aviat possible, una reunió”.

Ja l'hi han dit: quan vulgui i com vulgui, al Congrés dels Diputats. Li asseguro, president, que és molt millor opció (allí té gairebé 100 diputats amics) que haver d'anar al Senat a explicar per què l'Estat espanyol ha de permetre que li amputin una cama sense fer res per defensar-se.