La senyora Pepita Florolos va anar a la manifestació contra la sentència de l'Estatut amb una bandera catalana. Al primer 11 de Setembre de la nova era, el del Passeig de Gràcia, aquell en què no-sé-quants milers de persones no es van moure de lloc durant dues hores, hi va anar duent a la brusa un petit pin amb l'estelada. A la Via Catalana ja va dur una bandera estelada de tela. I no precisament petita. El marxandatge "estelàdic" va continuar augmentant a la V. Allà duia el pin, la bandera, no precisament petita, una cinta indepe al cap i una polsera estelada que li havia fet la seva neta. I a allò del punter de la Meridiana de BCN, que la Pepita encara no ha acabat d'entendre de què anava, duia tot això i, a més, unes vambes amb l'estelada que li va regalar la seva amiga Rosita, la que sempre va a les manis amb el seu gos Toi abillat amb una samarreteta amb les quatre barres i l'estrella. "I hi va tan content...", diu la Rosita. Referint-se al Toi.

Ideològicament, la Pepita ha anat evolucionant paral·lelament al canvi que ha patit la seva vestimenta de lluïment manifestacional. Primerament professava un catalanisme pujolià (ai, quin disgust va tenir la Pepita quan l'expresident va confessar la deixa, quin disgust va tenir quan va anar sabent que la deixa potser era alguna coseta més que una deixa i, ai, quina descomunal emprenyada ha anat agafant la Pepita a mesura que ha anat sabent tot el que ha anat venint després). Seguidament va evolucionar cap a un catalanisme més pujadet de to i va arribar a un nacionalisme amb un toc de radicalitat emprenyada. Fins que un dia es va veure a si mateixa defensant l'independentisme. Va ser en un hotel de Santa Cruz de Tenerife durant una estada amb l'Imserso. Li va tocar sopar en una taula amb un matrimoni d'Astorga. Va sortir el tema Catalunya i la cosa es va anar complicant. Fins que, en un moment donat, de dins de l'ànima de la Pepita va sortir un "mire, buen hombre –adreçant-se al senyor Casto, el d'Astorga–, aquí la única solución es la independencia. Y ahora haga el favor de dejar de ir al bufet, que es imposible que usted se coma todo esto que se pone en el plato. Golafre!". I aquell dia, la senyora Pepita es va treure com un pes de sobre. Va com alliberar-se. Va ser com quan, superant la pèrdua del seu estimat Joan (que al cel sia), va passar aquell cap de setmana gloriós en aquell hotel d'Olot amb l'Enric, un senyor que va conèixer en un acte de l'ANC.

Però ara la Pepita està desorientada. Pregunta a tothom que pot: "es posaran d'acord, oi? I en Mas serà el president, oi? És que ell és qui lidera el Procés i sense ell això pot trontollar. No, i aquests nois de la CUP ja m'agraden, ja. Un fill de l'Enric n'és i és molt bon xicot. I net. Però jo, què voleu que us digui?, no em veig fent-me un serrell com el de la xicota aquella tan morena. Que se la veu bona noia també, però neena, quin serreeell! Per què no es pentina normal? I jo, a la meva edat, fer-me antisistema encara, però anticapitalista no m'hi veig. I unes altres eleccions... per Déu, prou ja d'eleccions, tu!!! Mira, no sé ni si aniré a votar a les espanyoles, que ja estic una miqueta farta. I la Rosita pensa el mateix, tot i que va votar les CUP perquè li agraden molts les armilles que porta aquest, en Baños. Però diu que si no donen suport al Mas, no els votarà més".

Total, que ha estat la suma del vot de milers de Pepites, representants de la classe mitjana que suporta i mou les societats, la que ha permès tenir una majoria independentista al Parlament. Són les Pepites (i els Enrics) que han evolucionat fins a l'independentisme, però que ja han arribat al límit de la dilatació ideològica i que si ho han fet ha estat per la confiança que els oferia en Mas. Agradarà o no, però és així. El gran dubte ara mateix és saber què passarà amb les Pepites (i els Enrics) si Mas no aconsegueix ser investit i com es comportaran en unes possibles eleccions al març.

A les Pepites (i als Enrics) ja no se'ls pot demanar gaire més. I comencen a estar farts. I si es desenganxen del Procés, adéu Procés. Per molt que altres conservin 10 diputats amb què no es fa cap majoria.

I NO ES FARÀ AQUELL PENTINAT de la noia.