Amb poques hores de diferència, Espanya ha deixat de banda a dos catalans. Un futbolista i un president.

El futbolista és Gerard Piqué. La caverna no li ha perdonat haver anat a la manifestació de l’11-S. A l’Espanya que ha de ser exactament com l’unionisme extremista diu que ha de ser, no hi caben personatges com Piqué. Des d’aquell dia que va publicar una foto a la Via Catalana, qualsevol anècdota i qualsevol gest (literalment) ha estat considerat una sedició intolerable. El nacionalisme espanyol radical va decidir que el central blaugrana era el seu enemic i s’han dedicat durant dos anys a intoxicar la massa. Ara deuen estar molt feliços rebolcant-se en la seva bilis perquè han aconseguit el que volien.

I, mentrestant, l’escletxa es va fent més gran. El seu orgull tant tronat com ferit només fa que allunyar. La fractura social són ells, però com que en són més i saben fer més soroll, sembla que sigui al revés. L’independentisme espanyol ni descansa ni mai en té prou.

En Gerard Piqué no deixa la selecció, sinó que és la selecció qui el va deixar a ell fa temps.

El president és en Carles Puigdemont. Aquest dilluns ha anat a Madrid a xerrar, a explicar, a comunicar. I, sap qui l’ha anat a escoltar? Uns quants ambaixadors i Ángel Gabilondo. Ningú del Gobierno, ningú del PP, ningú del PSOE, ningú de Ciutadans. Escoltar? Per què?

Soraya Sáenz de Santamaría i Dolores de Cospedal han dedicat part del seu cap de setmana a repetir allò que “la llei caurà sobre tothom que vulneri la Constitució i el bla, bla, bla...”. La “seva” Constitució, esclar. La que elles interpreten a la seva manera com els integristes islàmics interpreten l’Alcorà a la seva manera. Perquè hi ha il·lustres constitucionalistes que diuen que el llibre sagrat permet fer consultes i referèndums, però són apòstates de la fe vertadera i no mereixen entrar al temple.

I després hi ha el subconscient, que és molt traïdor. Si tu, poder executiu, dius que la llei caurà sobre algú, estàs dient que tu ets la llei. I no, això no funciona així. Ni Soraya ni Dolores són la llei, ni elles són ningú per dir què farà o deixarà de fer la llei. D’això se n’ocupa la llei. Però, esclar, per això hi hauria d’haver separació de poders i a Espanya aquesta figura no la coneixen ni de vista.

Amb poques hores de diferència, Espanya ha ignorat un futbolista i un president. Com fa anys ignora milions de ciutadans. Ja no en ve de dos, oi?