Estem immersos en un mes (de fet, en uns anys) on les activitats polítiques conformen el nostre dia a dia, però aquesta setmana, a Catalunya, els fets s’han precipitat. Sigui al carrer, als passadissos, a l’oficina o a la taula de casa, només parlem d’un tema, la intervenció de les nostres institucions. Hi ha drets que creiem conquerits, com la llibertat de reunió i la llibertat d’expressió, que es veuen amenaçats i no ens hi podem posar de perfil, sinó que ens hem de posicionar. Crec que en temps incerts i tempestuosos cal ser coherents amb els nostres principis més interiors, és una qüestió de dignitat personal; tant a l’inici com al final del dia ens hem de poder mirar al mirall.

Algú m’ha preguntat, mig de broma, mig en serio: "vosaltres que sou genetistes, què en podeu dir de la genètica dels polítics?". Potser és el cap de setmana per intentar abordar-ho i agafar una mica de distància. De fet, la pregunta de si hi ha un determinant genètic en les actituds polítiques (amb molt de compte aquí, no estem parlant de quins partits votem o ens identifiquen, sinó d’actituds i tarannàs, com ara el pactisme, l’empatia o la sofisticació política) fa temps que està essent analitzada per alguns grups de recerca. En primer lloc, cal especificar que la genètica del comportament humà és de difícil abordatge, perquè estem parlant de característiques molt complexes, on de segur que hi contribueixen factors genètics (i no parlem d’un o dos sinó de molts), però també factors ambientals (entenent com ambient, l’educació que rebem, l’ambient familiar i dels amics que ens envolta, les normes culturals i socials...), tot dificultant i emmascarant l’anàlisi de la contribució de cada factor.

Els estudis de bessons són molt importants per destriar la contribució genètica i la de l’ambient en el comportament humà

Si mirem històricament, aquesta és una pregunta gairebé filosòfica: ens determina la nostra natura (els gens) o la manera com ens han educat (l’ambient)? El nostre comportament és innat o adquirit?, una qüestió que sona molt millor en anglès, nature versus nurture, una frase que va ser encunyada per Francis Galton (cosí de Darwin i defensor acèrrim de les seves teories), quan no hi havia ni el coneixement ni les eines per abordar-ho científicament. Avui dia, tenim més eines com ara els estudis en un nombre elevat d’individus, tècniques de seqüenciació massiva i les anàlisis d’associació (anàlisis que estudien si hi ha variants genètiques més freqüents en, per exemple, les persones altruistes respecte a les que no ho són, tal com vam explicar en un altre article previ).

I com es pot fer aquest tipus d’estudis? Clàssicament, els estudis de bessons són una eina molt poderosa d’anàlisi en genètica dels trets psicològics i del comportament. Es pot comparar, d’una banda, una característica concreta del comportament i, d’altra banda, les variants genètiques heretades en bessons monozigòtics respecte bessons dizigòtics, per tal de separar les diferents contribucions de la genètica i l’ambient. Les diferències de comportament entre dos bessons monozigòtics es deurien bàsicament a l’ambient, ja que comparteixen el mateix ADN, procedeixen d’un únic embrió inicial i, per tant, són idèntics genèticament. En canvi, els bessons dizigòtics són germans coincidents en el temps, amb una genètica propera però no idèntica (de mitjana comparteixen el 50% del seu ADN), però que han viscut en un ambient bàsicament idèntic, convivint en una mateixa família i immersos en la mateixa societat. Entre els anys 2008 i 2012 van sortir diversos articles científics en revistes com ara a Nature, o de genètica i neurobiologia molt reconegudes, resumint anys d’estudis intentant analitzar la contribució dels factors genètics i la contribució ambiental, tant l’ambient individual (família, amics) com l’ambient comú de la societat (ambient compartit).

La genètica influeix en algunes característiques rellevants del comportament polític

I què deien els resultats? Doncs que hi ha variants genètiques en gens relacionats amb la producció o recepció de neurotransmissors (les molècules mitjançant les quals es comuniquen les neurones, com ara la serotonina, dopamina, adrenalina...) i, sorprenentment, també variants en gens de receptors olfactius. Ara bé, potser no ens hauria de sorprendre tant, ja que justament al nas tenim neurones que connecten directament al cervell (per això hi ha drogues que “s’esnifen”) i hem de recordar que en els animals, les neurones olfactives i el seu sistema de transmissió d’informació és una “finestra” química molt important del cervell que permet percebre l’ambient i respondre amb rapidesa. La rellevància d’aquestes variants era gran (més del 50% de l’heretabilitat) en definir la ideologia en genèric (conservadora/lliberal) i, en canvi, semblaria no afectar a la predicció del vot. La contribució de l’ambient comú i l’individual també variaria i, per exemple, l’ambient comú és important en el vot en unes eleccions i en l’actitud cap a la religió, mentre que l’ambient individual influiria més en les preferències de les polítiques exteriors. Tot i parlar d’arquitectura genètica per explicar les preferències econòmiques i polítiques, no es tractaria d’un determinisme genètic absolut, sinó d’una elevada probabilitat de mostrar un comportament o altre. Aquests treballs van marcar un punt d’inflexió, i en poc temps, diversos diaris de renom fora de l’àmbit científic en van fer ressò, com ara The Economist.

El nostre comportament és fruit de la nostra genètica modulada per l’ambient (educació, família i societat)

Com és que sembla que últimament no hi ha tants articles sobre el tema? No ens enganyem, que no surtin en revistes generalistes no vol dir que no es continuï aprofundint o estudiant, només vol dir que els resultats no són tan “llampants”. Trobem articles més recents en què s’identifiquen noves variants genètiques associades al “maquiavelisme” o a l’empatia i, fins i tot, s’han creat seccions especialitzades en revistes de genètica humana dedicades a la intersecció de la genètica del comportament i la ciència política.

Caldrà mai fer proves genètiques per escollir els nostres polítics? La genètica té molt poc a veure amb quin partit polític votarem en unes eleccions, o pel qual sentirem una major afinitat, però sí que influeix en algunes característiques rellevants del comportament polític, com ara la sofisticació en els arguments o la tendència a ser rígids en les nostres posicions, si som altruistes i participem en causes comunes o som més individualistes, si tenim tendència a ser autoritaris o pactistes... la combinació de diferents variants genètiques que hem heretat són modulades per l’ambient, i acaben fent-nos com som: és nature via nurture, la natura a través de l’ambient.