El vi és un element propi de la cultura mediterrània. En el passat, no hi havia cap celebració rellevant sense que el vi no en fos protagonista; ni ara, segurament, tampoc. Durant el neolític, es va estendre el cultiu del blat, però també ho van fer el de l'olivera i el de la vinya. Tenim moltes evidències d’aquest llarg camí junts. Ja fa 4.500 anys, a l'epopeia sumèria de Guilgameix (la mostra més antiga de literatura escrita en la història dels humans que avui dia conservem), Siduri, la tavernera, ofereix vi i cervesa i ens vol convèncer que cal viure la vida al moment (ara en diríem carpe diem…). A l'Antic Testament, Noè s'emborratxà quan begué el vi que feren els seus fills a partir de les vinyes que plantaren després del diluvi universal. D'altra banda, grecs i romans adoraven, respectivament, Dionís i Bacus, els déus del vi i dels seus excessos... i, així, a la nostra història podríem anar trobant referències al vi aquí i allà.

La vinya és el tercer cultiu més estès arreu del món. Al Mediterrani, les vinyes cultivades actualment (Vitis vinifera L) són centenàries i, normalment, deriven de vinyes silvestres de la mateixa regió, tot i que moltes van ser introduïdes per comerciants o conqueridors, en particular pels romans. Aquestes vinyes han pogut encreuar-se espontàniament, generant noves varietats. Però, en general, quan troben un vi que els agrada, els vinyataires en mantenen els ceps i, per uniformitzar el producte, generen clons genèticament idèntics, tal com vam comentar la setmana passada. Quan els humans hem immigrat o colonitzat altres territoris, a terres americanes, africanes o australianes, ens hem emportat els ceps per tal d'elaborar el vi que ens agrada més. De fet, avui dia, els Estats Units i altres països sense tradició històrica vinyataire competeixen a escala mundial, en producció i qualitat de vi, amb països europeus productors tradicionals. Als anys noranta, els francesos van aixecar la veu davant el que creien que era una competència deslleial. En defensar la "puresa" de les vinyes franceses respecte a les competidores arreu, creien vindicar la seva preponderància en l'elaboració de vins de qualitat. No van considerar que s'enfrontaven amb els vinyataires dels Estats Units que, certament, no tenien vinyes centenàries, però que, pragmàticament, creien que la biotecnologia i la genètica els podria ajudar en aquella guerra de pedigrís. Una genetista de Califòrnia i el seu grup de recerca van voler estudiar si l’origen i qualitat de les vinyes franceses era realment tan únic i exclusiu. I com a primer objectiu van escollir el que van considerar el cep rei (se suposa que amb més sang blava, si és que es pot dir que els ceps tinguin sang reial...) del món dels ceps, el Cabernet Sauvignon, i van voler determinar quin era el seu parentiu genètic.

Es poden fer proves de ADN forense en qualsevol espècie, animal o vegetal, si en coneixem marcadors que ens guiïn en el mapa genètic

Així que, com es fa en el món forense, van decidir fer una prova de paternitat/maternitat. Però encara que això sembli fàcil a priori (a les sèries de la televisió, les anàlisis forenses sempre surten bé!), no ho era tant. Les proves d'identificació i de paternitat genètica necessiten dues coses per poder-se realitzar: 1) hem de tenir un bon mapa genètic amb senyals orientatius (en quin quilòmetre estem, si hi ha un riu o una muntanya); els senyals orientatius en genètica els anomenem marcadors genètics i són seqüències d'ADN variables en la població i heretables en passar de pares a fills; i 2) justament, disposar de l'ADN dels progenitors per poder comparar i, així, establir les relacions de parentiu genètic dins del mapa genètic analitzant l'herència dels marcadors (meitat dels marcadors heretats de la mare, i l'altra meitat, del pare). Com sempre a la vida i a la ciència, has de tenir un bon mapa.

I com es fa aquesta anàlisi? Suposem, per exemple, que es troba el cos d'una persona, calcinat i irreconeixible, com podem identificar si és el fill d'aquests o d’aquells pares? Es pot saber de qui és realment fill? Doncs si tenim una petita mostra del seu cos, n'extraiem l'ADN, n'analitzem la seqüència dels marcadors genètics i la comparem amb la dels marcadors genètics de l'ADN dels pares, podrem saber amb una probabilitat d’error extremadament petita, de qui és fill o pare un cadàver si tenim ADN per comparar. L'ADN és el nostre DNI, ens permet identificar-nos i establir les nostres relacions genètiques de parentiu.

El Cabernet Sauvignon és fill directe d’un encreuament entre Cabernet franc i Sauvignon blanc

I aquí comença una d’aquelles històries apassionants, que combinen ciència i història, tradició i cultura, talment com un cas d’assassinats que s’ha de resoldre, i la genètica forense ens dona la solució. Per començar, aquest grup de científics de Califòrnia van estudiar el genoma de la vinya per cercar marcadors genètics. Un cop fet aquest mapa genètic, i ja sabien com analitzar i interpretar els marcadors identificats, van agafar mostres de Cabernet Sauvignon de moltes vinyes arreu del món i les van comparar amb les vinyes que hi ha a França (on existeixen registres escrits del seu cultiu ja al segle XVII). Amb aquest estudi volien demostrar si tots els ceps amb aquest nom i cognom són vertaderament Cabernet Sauvignon, és a dir, clònics. Però, a més, per tal de buscar-ne els ceps progenitors, van comparar més de 30 marcadors genètics amb 51 soques diferents de la regió de Bordeus, on se suposa que va néixer el primer cep Cabernet Sauvignon. Entre els possibles progenitors que van estudiar hi ha noms ben coneguts: Malvasia, Cabernet franc, Carinyena (Carignane), Chardonnay, Chenin blanc, Garnacha (grenache), Merlot, Petit Verdot, Pinot noir, Sauvignon blanc...

La sorpresa va ser quan van veure que, amb una probabilitat petitíssima d’error (1 x 10-14, o el que és el mateix, 0,00000000000001), el Cabernet Sauvignon és un cep fill d’un encreuament directe de Cabernet franc i de… Sauvignon blanc! Per què aquest resultat va ser inesperat? Doncs perquè d’entrada, ningú s’imaginava que aquest cep de raïms de color negre, fos descendent directe d’una varietat que produeix raïm blanc. La coincidència en el nom no indicava a priori parentiu conegut, ja que la paraula Sauvignon procedeix del francès sauvage (salvatge) i s’aplica a moltes varietats de raïm que s’assemblen als raïms dels ceps silvestres. De pas, els investigadors van demostrar que la gran majoria de soques Cabernet Sauvignon d’arreu del món eren realment clòniques entre elles, i idèntiques a les franceses.

Una de les soques progenitores del Chardonnay és una soca de raïm blanc poc apreciada que, probablement, va ser un regal de l’emperador Probus a la Gàl·lia

Va ser una fita memorable. Aquests genetistes havien generat per primer cop un mapa genètic fiable d’una espècie, la vinya, utilitzant mapes de marcadors genètics. Amb una tecnologia puntera (en aquells moments) que tot just feia tres anys l’FBI havia estandarditzat com a tècnica de genètica forense de referència. Satisfets per l’èxit, van tornar a fer servir aquesta estratègia per realitzar proves de paternitat/maternitat del Chardonnay, una altra soca estel·lar productora de vins i xampanys francesos, i la van comparar amb més de 300 soques diferents de la Borgonya i la Xampanya… Aquí també van tenir un resultat inesperat. Van demostrar, amb una possibilitat molt petita d’error (entre 10-12 i 10-15), que més de 16 soques diferents, entre elles el Chardonnay, eren filles diferents (i, per tant, germanes entre sí) d’un mateix encreuament, el del Pinot Noir amb… Gouais blanc! Mentre que, avui dia, el Pinot noir és una soca molt valorada per fer vins, el Gouais blanc és menystinguda i no es cultiva, ja que es considera que genera vins de mala qualitat. Es creu que el seu nom deriva de gou, un adjectiu pejoratiu procedent del francès antic, que faria referència al seu ús per als vins dels camperols i serfs. Tot i això, és un cep resistent i que es cultivava molt a França a l’edat mitjana. De fet, es creu que va ser introduïda a la Gàl·lia per l’emperador Marcus Aurelius Probus, originari de la Pannònia, al nord-est de l’Imperi Romà, on encara hi ha soques Weißer Heunisch genèticament idèntiques al Gouais blanc. Probus, per afavorir l’agricultura a la Gàl·lia, va fer portar de la seva terra soques productores d’un vi que ell apreciava. El Pinot noir no es queda curt en antiguitat, ja que al segle I dC n’existeixen referències als texts de Columella (un escriptor romà de temes agrícoles).

Cal conèixer i preservar la diversitat genètica dels nostres cultius

Els californians, tan amatents a les possibilitats de desenvolupament tecnològic, ja van apuntar que podrien intentar generar noves soques productores de vi, filles de nous encreuaments genètics entre aquestes soques amb tant èxit, per tal de fer-ne selecció i millora genètica, en el que seria una profitosa col·laboració entre genetistes i enòlegs.

Aquests estudis genètics van proporcionar les eines que a altres grups de recerca han emprat per estudiar i analitzar les soques autòctones de cada territori. I el que és més important, va obrir els ulls a tots els estudiosos de les espècies vegetals cultivades, atès que va demostrar que la diversitat genètica vegetal és molt important, i que cal tenir i guardar mostres amb el seu ADN en els centres de manteniment de soques varietals o bancs de germoplasma. Aquest coneixement genètic de les varietats vegetals, siguin silvestres o cultivades, siguin foranes o autòctones, és un patrimoni natural valuós increïble que hem de protegir. I per si en tenim curiositat, hi ha diversos llocs web on podem esbrinar quines varietats de ceps, des de quan es cultiven i en quins llocs de Catalunya els podem trobar. Segur que a partir d’ara no mirareu igual la vostra copa de vi.

Així que ara ja sabem que un genetista pot fer tant una anàlisi forense d’un animal com d’una planta, d’un cadàver com d’un cep. Mirant el seu ADN, tenim el seu DNI!

Gemma Marfany
Opinió L'atac dels clons Gemma Marfany