El 3 d’octubre de 1994, una dona de 32 anys va desaparèixer de casa seva, a l’illa del Príncep Eduard (Canadà). Dies més tard, es va trobar el seu cotxe abandonat, amb taques de sang, que en ser analitzades es va demostrar que eren seves. Unes setmanes més tard, es va trobar la seva jaqueta en un bosc proper, també tacada de sang. Però cap més pista indicativa de què li havia succeït. Mig any més tard es va trobar el seu cos en una tomba poc profunda amb signes evidents de violència. L’única pista que podien seguir els científics forenses de la Reial Policia Muntada del Canadà eren uns pèls de gat que es van trobar a la jaqueta i a la roba de la víctima. L’exmarit de la víctima, que vivia amb els seus pares a quasi 1.000 km de distància, a terra ferma, va ser detingut i encausat. I l’any 1997 per primera vegada en un judici, l’anàlisi genètica d’ADN d’un organisme no humà, concretament, l’anàlisi dels pèls de gat trobats sobre la víctima, va servir com a principal prova inculpatòria en un cas penal, i va constituir el fil a partir del qual es va demostrar que l’exmarit era l’homicida.

Vint anys després, parlar d’ADN en la resolució d’un cas criminalístic, ens pot semblar un tema obvi, però en aquells moments en què l’ADN tot just es començava a emprar com a prova en casos penals, i en un context en què les proves d’ADN s’havien malinterpretat o havien estat objecte de mala praxi, ja havien provocat l’absolució en casos criminals molt mediàtics (com ara el cas d’O. J. Simpson). Per tant, en aquest cas, que va requerir primer l’assignació dels pèls de gat a una raça concreta, la British Shorthair, i la cerca i reclutament de genetistes especialitzats en el genoma de felins per tal que realitzessin l’anàlisi d’identificació genètica de forma acurada (mostrant la total coincidència genètica, marcador a marcador, amb l’ADN de la mascota dels pares de l’exmarit, un gat anomenat Snowball), va ser tota una fita, tan rellevant que va ser publicada a la revista Nature (una de les més importants en ciència).

L’anàlisi genètica d’ADN d’organismes no humans permet resoldre casos forenses en molts contexts

Potser no en som sempre conscients, però l’ADN no és només el material genètic dels humans, sinó també de bacteris, fongs, plantes i animals. De fet, ahir a classe vam explicar les bases moleculars de la genètica forense. Sempre com a exemple, posem algun cas humà per resoldre, i fa ja temps que escollim estudiar l’assignació de les restes humanes dels Romànov (els últims tsars russos, un cas que ja vaig explicar en un altre article). Tot i això, evidentment, les mateixes tècniques d’ADN forense i les mateixes inferències genètiques que es poden fer en humans, es poden aplicar a l’ADN d’altres organismes. Per tant, si tenim un bon coneixement del genoma d’altres espècies, es poden usar tècniques de genètica forense amb aquest ADN no humà. En aquest cas que acabo d’esmentar, es va realitzar una identificació genètica en tota regla, en què una mostra biològica descoberta al lloc del crim (pèls) és analitzada i comparada amb un organisme animal del qual pot procedir, un gat, per tal de demostrar-ne la concordança; d’igual manera que es fa quan es troba una taca de sang, cabells o de semen i s’assignen a una persona concreta.

La identificació genètica també es pot fer servir per identificar pol·len de plantes, o fins i tot, en l’anàlisi de la microbiota bacteriana que viu a la pell de les persones, que és altament específica i personalitzada i pot ser obtinguda de tecles o ratolins d’ordinador. Llavors, analitzant les restes bacterianes, podem assignar si són d’un o altri. En epidemiologia, també són molt útils aquestes anàlisis, per exemple, en el famós cas dels bacteris que van causar les diarrees hemorràgiques l’estiu del 2011 i que, en primer lloc, van ser erròniament assignats a cogombres espanyols contaminats, es va demostrar posteriorment que eren idèntics genèticament als que procedien de brots de soja contaminats d’una granja ecològica alemanya que regava amb aigües residuals. I segur que tampoc ens sorprendrà saber que es pot fer una anàlisi genètica per tal d’esbrinar la procedència geogràfica de les soques víriques que originen epidèmies o pandèmies, sigui el virus de l’Ebola, del Zika o de la grip. En casos particulars, es pot també esbrinar si la soca del virus HIV amb la que s’ha infectat una persona procedeix d’una persona o altra del seu entorn i, fins i tot, emprar-ho per a solucionar un crim.

D’aquí a no gaire, les anàlisis d’ADN seran un element més de la nostra vida diària

D’igual manera, es poden realitzar proves de paternitat entre organismes no humans. Aquestes són molt importants en la compra d’esperma de sementals en criadors de cavalls de carrera, o de gossos de raça. Quan es compra la mostra de semen, a preu d’or, per prenyar les femelles, a més de demanar el pedigrí, s’ha de donar l’anàlisi genètica de marcadors, per tal de poder comprovar que el poltre o el gosset realment són descendents reals del semental del qual n’hem pagat la seva contribució genètica. Igualment, en disputes sobre si un ramader “roba” vedelles al ramader del costat, s’ha pogut demostrar si això era cert analitzant l’ADN de les vaques i toros corresponents, per tal d’establir anàlisis molt estrictes de paternitat/maternitat. Els resultats han implicat considerables multes i penes de presó, i sempre s’han resolt científicament emprant metodologia forense.

I així, tant es poden identificar uns queixals d’ivori i determinar si són d’un elefant caçat furtivament en una reserva o no; com si unes llavors són realment de mongeta del ganxet, o de tomata de cor de Bou, i procedeixen d’un determinat poblet o és que ens han pres el pèl; com si la carn de les mandonguilles és realment de vedella, o porta també d’estranquis carn de cavall, de preu i qualitat més baixos. Igualment, es pot emprar en una mostra d’àntrax per saber si té un origen o altre i si té major o menor virulència, o en la identificació d’organismes patentats, siguin o no modificats genèticament. I tot i que alguns d’aquests casos han sortit en diaris de notícies, per a qui en vulgui saber més, hi ha una revisió recent, publicada a Plos Genetics aquest proppassat setembre, que és molt exhaustiu, amb material suplementari i quasi 300 referències, i que il·lustra com les eines d’anàlisi de la genètica forense es poden aplicar amb igual precisió i cura a l’ADN humà com a l’ADN in-humà.

D’aquí a no gaire, les anàlisis d’ADN seran un element més de la nostra vida diària, i les utilitzarem per a donar-nos informació, sobre nosaltres i la nostra salut, i sobre tots els organismes que ens envolten i ens interessen.