Resum del publicat fins ara: a Badalona hi governa un tripartit-quadripartit format per Badalona en Comú (5 regidors), Esquerra Republicana (3 regidors) i IC-EUA (2 regidors). L'alcaldessa és Dolors Sabaté (Badalona en Comú), una independent que a la ciutat té fama de persona compromesa i lluitadora.

Dic tripartit-quadripartit perquè Badalona en Comú és una plataforma que inclou a la CUP, a Podemos i part de l'antic nucli històric d’IC a la ciutat. I això és important de recordar per entendre algunes coses.

Però per situar millor el panorama, mirem-nos l'actual composició del consistori...

Veurà que hi ha un empat a regidors entre l'equip de govern i el PP. Llavors, com és que no governa Albiol? Bé, és que Sabater va obtenir el suport dels 4 regidors del PSC per “desallotjar-lo” de l'alcaldia. En aquell moment es va parlar de negociar una entrada socialista a l'equip de govern, però la cosa no va reeixir. Poc temps després, un membre de la directiva local socialista es feia càrrec de la presidència d'una de les empreses municipals més importants i emblemàtiques a la ciutat: Engestur. O sigui, al final suport, però extern.

I ara anem al que ha passat els últims dies. L'Ajuntament pacta amb els sindicats un canvi de festiu entre el 12 d'octubre i divendres 9 de desembre (ja sap, la setmana aquella del 6 i el 8 que aquest any serà un pont de can pixa). El pacte és laboral? Sí, però també està pensat en clau de política municipal i catalana. I per marcar paquet ideològic.

Però Badalona no és una ciutat qualsevol perquè 1/ és la tercera del país i 2/ i sobretot, és la ciutat de García Albiol. No fer festa el dia de la Hispanitat és una oportunitat perfecta per al PP per marcar perfil aquí i a Madrid, on es negocia un nou govern Rajoy amb suport del PSOE, que no del PSC. La tempesta perfecta.

I el PSC de Badalona decideix dilluns passat baixar del Titanic que va de cap a l'iceberg de la polèmica. I el seu líder local es postula per encapçalar una moció de censura contra l'alcaldessa. Això sí, amb el suport “d'altres forces polítiques” i el “suport extern d'un PP però sense Albiol”. Quines forces? Bona pregunta que no té resposta. 

Mentrestant, a l'equip de govern li arriba una ordre judicial on se’ls ordena que el dia 12 tanquin l'ajuntament i facin festa. I l'equip de govern decideix obrir igualment, però sense comprometre els funcionaris. I és així com els regidors opten per atendre els ciutadans a la porta de l'edifici de serveis municipals.

És llavors quan, amb l'alcaldessa de viatge oficial a Colòmbia, ve la famosa imatge de José Téllez, número dos de Badalona en Comú, fent bocins la famosa fotocòpia de l'ordre del jutjat on els obligaven a tancar l'ajuntament, la cara d'estupor de l'alcalde en funcions Oriol Lladó (Esquerra) i la no cara de ningú d’IC-EUA, perquè el seu malestar és tan gran que decideixen desaparèixer de la foto. Téllez trenca el paper sense pactar amb ningú i comprometent tot el govern. I això ha generat tant de malestar, que més d'un regidor ha manifestat “que tindrà conseqüències”. Quines? Ho veurem.

El cert és que aquest gest passarà a la història com el primer cop que s'ha trencat una resolució judicial. I això és una desobediència petita, anecdòtica, però és. I la justícia haurà d'actuar perquè si no, el gest s'anirà repetint i això posaria en risc la seva credibilitat i que al final els prenguessin "pel pito del serenu". 

I amb tot aquest preàmbul necessari de recordar per saber on som exactament, avui ha arribat el moment García Albiol. Després de cinc dies dels socialistes badalonins dient que volen encapçalar una moció de censura, el líder del PP badaloní i català els ha dit: “Va, endavant!” i ha fet una piulada tan memorable com plena de sarcasme:

I la gran crisi que havia començat a les 12 del migdia, ha mort a les 12 i 40 minuts quan ha arribat el comandant Iceta i ha manat parar. Una cosa que tots agraïm molt perquè aquestes coses no convé allargar-les.

I, per què ha durat tan poc la cosa? Bé, vagi una miqueta més amunt, al quadre amb la composició del consistori. Si el PSC badaloní hagués acceptat el caramel enverinat que els ha posat Albiol davant dels nassos (i que prèviament havien auto enverinat els propis socialistes), s'haurien trobat una alcaldia amb un suport de, com a molt, sis regidors de 27 (PSC+Ciutadans+Unió, que a Badalona té un regidor que va totalment per lliure, fins i tot d’Unió). Amb 5 o 6 regidors no aproves ni la marca de paper de WC de l'ajuntament. Amb sis regidors no aconsegueixes ni anar al bar a esmorzar. Amb sis regidors, i el PSC ho sabia des del principi, no vas enlloc.

La gran pregunta és: llavors, per què s'han llançat a una piscina plena de piranyes afamades? A la ciutat hi ha qui diu que a canvi d'alguna cosa. Quina? Entrar al govern no, perquè seria un argument perfecte pel PP català i pel de Madrit (concepte) per castigar cada dia el fetge d’Iceta copejant-lo amb l'argument aquell de que dóna suport a la CUP, que són indepes, antisistema, bolivarians, gihadistes...

Per tant, si vol que li digui la veritat, penso que sóc davant del suïcidi polític més bèstia que he vist en molt de temps. I miri que el llistó estava alt...