Als peus de la Selva Negra s'acaba de celebrar una de les cimeres econòmiques de més alt voltatge que es recorden des de 2008, quan calia impedir que la crisi financera acabés en una altra Gran Depressió. Aquesta vegada, el punt omega de l'agenda ha estat el proteccionisme. Si el gran risc aleshores era que els mercats financers es tanquessin amb pany i clau deixant el món sense diners, ara la por és que el mercat de béns i serveis es quedi sec. En aquesta batalla, els murs reals i virtuals de Donald Trump han estat el perill a abatre. Al final, les conclusions han estat més matisades.

Angela Merkel, amfitriona de la trobada, es va mostrar clarament partidària del comerç lliure amb el suport intern del banc central alemany, el Bundesbank. Per la seva part, Mario Draghi, president del BCE, va recalcar que un comerç sense traves "ha estat el pilar de la prosperitat mundial durant moltes dècades".

Referent a això, el premi Nobel d'Economia Michael Spence ha assenyalat recentment que tal èxit, que va representar l'apogeu de la globalització, "va caracteritzar els 30 anys, aproximadament, que van seguir la Segona Guerra Mundial". Però després va puntualitzar que "els patrons de creixement subjacents van canviar. De la mà de l'arbitratge laboral propi de la globalització econòmica i de l'aparició de les tecnologies digitals disruptives, els llocs de treball industrials de la classe mitjana en les economies avançades van desaparèixer, els seus ingressos es van estancar i la polarització laboral va créixer". I va afegir que "aquest nou patró, que va persistir en els anys 1980 i 1990, es va accelerar a més en els anys 2000 i va fer que la desigualtat creixés marcadament". I en aquest tipus de situacions, sentència Michael Spence, al final, "el curtcircuit és polític".

En l'estat de confusió actual, l'ambigüitat es revela així d'omnipresent. Dies després que Brussel·les es definís a favor d'una Europa a diferents velocitats, Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, parlant del pla industrial que porta el seu nom, va dir que les empreses europees s'haurien d'aprofitar de les inversions previstes en el pla "per reduir els costos i dependre menys dels proveïdors de tercers països". El missatge ha estat rebut.

La Xina convida Europa a reforçar les relacions comercials en línia amb el discurs aperturista que va oferir el president Xi Jinping a Davos

Mentrestant, la Xina ha convidat Europa a reforçar les relacions comercials en línia amb el discurs aperturista que va oferir el president Xi Jinping a Davos. No obstant això, i paral·lelament, el seu número dos, el primer ministre Li Kiqiang, ha culpat la Unió Europea d'imposar restriccions a les seves pròpies exportacions tecnològiques, donant lloc a la formació dels superàvits comercials xinesos i dels quals es queixen últimament les cambres de comerç de la UE.

Per la seva banda, EUA, que ha estat representat pel seu secretari del Tresor, Steven Mnuchin, ha posat èmfasi que en el cas de la Xina les empreses estatals constitueixen un problema particular ja que prop d'un terç d'aquestes no han obtingut mai beneficis. Això ha alimentat un excés de capacitat que ha portat a un dúmping de productes com en el cas de l'acer i l'alumini. Segons la versió americana, aquestes empreses, a més, estan sent mantingudes pels bancs estatals xinesos, que són una via per oferir subsidis artificials.

El secretari de Comerç de Donald Trump, Wilburg Ross, ha dit, referint-se a l'actual estat de coses, que "no sóc anti-trade, sinó pro-trade", Però, això sí, ha afegit que "sóc un procomerç sensible respecte als treballadors nord-americans".

El lliure comerç mundial, igual que una Europa cada vegada més integrada, ha saltat pels aires

El lliure comerç mundial, igual que una Europa cada vegada més integrada, ha saltat pels aires. De fet, en els últims anys ha patit un declivi molt significatiu. El 2016, "la progressió dels intercanvis va augmentar a un ritme de l'1,8% davant un 3% del creixement global", segons l'OMC. I porta anys així.

L'efecte desintegració que s'observa en tantes esferes exigeix models nous, en el comerç i en altres àmbits. L'objectiu d'un "nacionalisme responsable" podria ser la primera meta a arribar. Aquest va poder ser, expressat en bons termes, el lema que els participants del G-20 es van emportar a casa després d'uns dies a Baden Baden.