Aquest està sent, contra tot pronòstic i en bona mesura per l'embolic governamental espanyol, un agost trufat de notícies, i com que la pròxima ocasió que tindré per comentar-ne alguna ja serà setembre, no em resisteixo a bussejar en quatre d'elles, veient que no sabria escollir-ne una, si hagués de fer-ho.

Les dues primeres podrien semblar més frívoles, però no ho són. Els Jocs Olímpics de Rio, que amenacen de quedar marcats com els més lubricoetílics de la història, ens deixen, per començar, la imatge de l'atleta bahamiana, Shaunae Miller, tirant-se en planxa sobre la meta per aconseguir la medalla d'or en els 400 m. El més sorprenent no és això, sent-ho. El definitiu és l'ullada que, des de la seva postrada posició, té capacitat de fer al marcador per veure si ha aconseguit el seu propòsit. Aquest tipus de gest, més que la proesa física més gran, en ocasions adobada d'estimulants, i amb límits materials que més tard o més aviat han d'arribar, ens diu fins a quin punt l'ésser humà crea les proeses no al cos, sinó a la ment, aquesta que ha permès Miller projectar-se sobre l'impossible des de la consciència dels seus actes. Potser no jugava amb la millor basa, però va ser considerada la millor.

Ja sabem la laxitud amb què es concedeix la nacionalitat (o les beques acadèmiques universitàries) als qui destaquen en l'esport

També olímpica és la dada de les nacionalitats a la carta que es van imposant en els Jocs. Potser Marcus Walz, el regatista que s'ha alçat amb la primera posició als 1.000 metres en K-1 pugui ser considerat espanyol perquè porta des de la infantesa vivint a Mallorca, però hauria pogut també decidir ser britànic o alemany, i per tant, anar la medalla al palmarès d'un altre país. Ja sabem la laxitud amb què es concedeix la nacionalitat (o les beques acadèmiques universitàries) als qui destaquen en l'esport, però no acaba això representant un mercadeig semblant que ja hem conegut que es produeix en els rànquings de restaurants, o d'hotels? És arrelament el mer fet de ser el millor en saltar una altura? I si la vara de mesurar és diferent per a ells en relació amb el ciutadà corrent, on pararà la tan esbombada igualtat constitucional?

La tercera notícia que m'ha cridat l'atenció és la maniobra socialista per intentar justificar la seva abstenció a l'hotel dels embolics de la investidura. Apunta Iceta que aplanaria el camí de la substitució de Rajoy per una altra persona. Curiós. Qualsevol menys el que ha guanyat li semblaria bé al que ha perdut. De debò val qualsevol o és que només així pot cobrir-se la vergonya de donar-li suport, encara que sigui per passiva? De debò està en disposició de demanar-ho ningú en aquest hemicicle que amenaça de ser tan breu com l'anterior? Diguin el que diguin unes enquestes que jo cada vegada miro menys, la posició del PSOE a hores d'ara només se sosté per la descomposició, tan ràpida com sorprenent, de la bastida de Podemos després del seu matrimoni de conveniència amb IU, i a reserva del que pugui passar a Catalunya. Cap de les alternatives possibles és bona per a un partit la recuperació del qual és tan necessària al sistema espanyol com necessari és al seu discurs que d'una vegada afronti seriosament la qüestió territorial de l'Estat que ells van contribuir a posar en el desgavell en què es troba de la mà del tàndem Maragall-Zapatero.

Quantes vegades no hauran vist vostès algú "fer un Bárcenas" en un centre comercial, a la plaça reservada a una matrícula?

I l'última, la més lamentable perquè és la que més clarament diu tant del seu protagonista com de tots nosaltres: Bárcenas ocupant la plaça d'aparcament reservada als minusvàlid per anar al Jutjat. Una d'aquestes places de la picardia, perquè dos tipus de murris s'aprofiten de la desgràcia aliena: qui s'inventa una minusvalidesa per obtenir plaça d'aparcament gratis a prop del seu domicili, i qui, sense importar-li un rave la persona que de veritat la necessiti, utilitza les que a certs aparcaments s'han reservat per a tal finalitat. Quantes vegades no hauran vist vostès algú "fer un Bárcenas" en un centre comercial, a la plaça reservada a una matrícula? Aquest gest ens diu molt de qui som. Com també ho fan els gestos de tots els que van pel carrer pensant que és seu en exclusiva, aparcant eb doble fila, tirant escombraries a tot arreu (o llençant-la als contenidors sense discriminar) fent soroll innecessari, envaint les vies per als vianants amb adminicles rodats sense la menor consideració pel seu entorn. Sí, els ciutadans suposadament honrats, els que no delinquim, som proclius a fer "un Bárcenas", no és necessari estar sota investigació judicial, ens surt de natural. I això mentre ens queixem de la falta de consideració dels nostres polítics per fastiguejar-nos les vacances amb la seva falta d'entesa i diem, set de cada deu, que estem mal pagats, faltaria més, en aquest món que hem convertit en l'aparador dels drets que ens han de concedir sense cap més obligació que pagar impostos i multes, encara que ho fem perquè no ens queda més remei. Sí, sí, crec que, si he d'elegir notícia, amb aquesta em quedo. Amb aquest temps nostre amb tendència a "fer un Bárcenas".