"Quan a mi m'han necessitat, hi he estat sempre per ajudar. Ser lleial no és fer la claca al líder del partit. Des del minut u he intentat ser absolutament lleial a Pedro Sánchez mentre va voler que li fos lleial, és a dir mentre hi va haver diàleg i mentre hi va haver sintonia i proximitat".

"S'ha arribat a un punt a Espanya que sembla com si qui parla hagi de ser necessàriament denigrat. Aquí tothom és lleial si calla, però si diu el que pensa intentant defensar els interessos de més gent, sembla que no és lleial".

Les frases entre cometes són del president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Sense pèls a la llengua, sense pors, sense tàctiques i sense lliuraments cecs a capitans de no se sap quins exèrcits.

Té veu pròpia i no la modula en funció de càlculs orgànics perquè pensa abans en Espanya que en el PSOE, encara que no toqui les castanyoles de tant en tant ni aparegui vestit de faralaes. Així que en aquesta batalla per sortir de l'embús institucional i intentar posar rumb a un socialisme a la deriva va ser l'únic que va demanar una abstenció dels seus a la investidura de Mariano Rajoy i després, un comitè federal que discutís quina havia de ser la posició del partit a partir de la investidura fallida.

Li han caigut bots i barrals, inclosa una procaç campanya orquestrada per l'equip de Ferraz que coordina les xarxes socials. Així entenen alguns la utilitat de les noves tecnologies, com un camp de batalla més per escometre el discrepant o difamar qui dissenteix. I amb diners públics! Aquests són els que es diuen "regeneracionistes", defensors de la llibertat d'expressió i experts en comunicació política.

Mai abans no s'havia vist una virulència semblant des dels budells d'un partit polític. Amb tot, el més greu no és la campanya de persecució i demolició contra un president autonòmic, sinó el que Fernández Vara denuncia sobre la falta de diàleg i de debat al si del PSOE. Fa dos mesos que el secretari general no parla amb els líders territorials. No és només amb Vara, sinó amb tots i cadascun dels que tenen responsabilitat institucional al PSOE.

Des de l'últim comitè federal que es va celebrar el 9 de juliol i en què es va acordar el "no" a Rajoy, el secretari general no s'ha dignat a informar o discutir amb els barons el camí a transitar després de la investidura fallida. A cap d'ells va informar de la seva extravagant ronda de contactes amb la resta de líders polítics; a cap d'ells ha dit si vol terceres eleccions o vol un govern alternatiu; a cap d'ells ha explicat el contingut de les seves converses amb els independentistes o amb els podemistes... Ni a Vara, ni a Page, ni a Javier Lambán, ni a Ximo Puig, ni a Javier Fernández, ni a Susana Díaz. Ni Felipe González en els seus millors temps es va atrevir a tant!

El cas és que després de dues derrotes històriques i amb unes pèssimes previsions a Euskadi i Galícia, Sánchez ha decidit fer la guerra pel seu compte i no donar explicacions de què fa o què trama. Amb alguns tindrà les seves desventures, però no és pas el cas de Fernández Vara, que si d'alguna cosa entén és de lleialtat i de cultura de partit. I no s'ha de remuntar tan lluny per buscar-ne exemples perquè només ell i l'asturià Javier Fernández, no van donar suport a Sánchez en el congrés del 2014, si bé des del mateix dia que va arribar a la secretaria general van defensar l'autoritat del secretari general molt més del que ho van fer els que van contribuir a la seva victòria.

Què passarà després del 25-S? Un comitè federal, segur. I llavors no en quedaran gaires de disposats a continuar fent de claca ni a restar en silenci. Potser fins i tot s'afegeixen a un "hashtag" que digui TotsSomVara.