En un d’aquests articles que escriu com si tingués cremor d’estómac, l’Ignacio Vidal Folch ens feia saber fa uns dies que l’Agència Tributària catalana és una façana i que continua tan buida com quan es va crear el 2007. Vidal Folch explicava que un dels ideòlegs de la hisenda, Joan Iglesias, ha tornat a l’Agència estatal després de cobrar una morterada del govern de Mas sense deixar cap més herència que quatre informes i un llibre "pueril” i perdonavides.
Amb moltes de les denúncies de Vidal Folch qualsevol independentista hi estaria d'acord. És veritat que el pujolisme va preferir actuar més com una agència de col·locació d’amics que no pas esforçar-se a posar les bases d’una administració de qualitat. És veritat que, mentre el president Mas donava a entendre que preparava una hisenda millor que l’espanyola per afrontar el procés d’independència, el més calent era a l’aigüera.
Tant que sentim a parlar del pensament únic català i a Espanya la crítica no passa mai de ser una posa de torero
El que no explica Vidal-Folch, ni els diaris que han publicat informacions semblants últimament, és per què no van aparèixer articles com el seu mentre Mas era president. Quina necessitat tenia Vidal-Folch de parlar de psiquiatres i de nazis quan era tan rematadament fàcil posar en evidència el 9N explicant la hisenda de Mas? Tothom que estigués informat sabia que el discurs de les estructures d’Estat era una variació d’aquell lema pujolista de la feina ben feta no té fronteres.
Quan llegeixo Vidal-Folch em passa com quan llegeixo aquestes plomes joves i estiloses de Madrid que em recorden a mi quan tocava la guitarra i anava despentinat. Tant que sentim a parlar del pensament únic català, i a Espanya la crítica no passa de ser mai una impostura de torero. El president Mas va apujar els honoraris dels registradors de la propietat davant dels nassos de tothom, també davant dels nassos de Vidal-Folch.
En el fons, les enrabiades del columnista d'El País amb l’anomenat nacionalisme català són enrabiades de família, com les enrabiades del PP i de Ciutadans. Vidal-Folch barreja els aspectes tècnics de la hisenda amb els aspectes purament polítics per vendre la moto que Catalunya no està preparada per ser independent. Com tants articulistes de la seva corda, potser creu que així desmunta les impostures del procés, però en realitat només les alimenta.
Per dotar la hisenda de contingut el primer que cal fer és resistir les pressions dels poders econòmics i començar a cobrar
El truc de presentar coses senzilles com si fossin complicades ja el feien servir els bruixots en les nits dels temps. Tota la pomada catalana suca el melindro en l'ineficàcia de l’Agència Tributària de la Generalitat. Per donar contingut a la hisenda el primer que caldria fer és resistir les pressions dels poders econòmics i començar a cobrar. Si la hisenda catalana no és més eficient, també és a causa que, fins ara, a l’Estat espanyol li ha convingut més pagar a una elit reduïda -que quan cal finança Ciutadans- que no pas a pagar al conjunt del poble català.
Les denúncies viscerals de Vidal Folch em fan pensar en algunes periodistes i polítiques que expremen el discurs contra el masclisme i després dediquen molta més estona a decidir quin vestit es posen que no pas a llegir els llibres que citen. Tot Espanya és una gran façana. Si fins i tot un diari tan conservador com l'ABC publica entrevistes de revista rosa per suggerir que el problema català es pot domesticar amb una mica d'amor.
Mentre no se celebri un referèndum d’autodeterminació, l’Agència Tributària de la Generalitat serà poc més que l’expressió d’una voluntat política. No cal ser massa intel·ligent, per entendre-ho.