Sis minuts. Aquesta ha estat la interminable i inhumana durada del ple del Parlament que ha triat els 8 senadors que representen la Generalitat a la Cambra Alta (també coneguda com l'habitació dels mals endreços). 360 segons durant els quals hem tingut temps perquè la presidenta Forcadell hagi explicat a ses senyories com es vota ("els ho recordo perquè fa tant de temps que no ho fem", ha explicat), per informar que era una votació secreta, votar i aixecar-se de la cadira. I ja està. Ha estat tan breu que potser caldria que algú comencés a fer cas d'aquells anuncis que publiquen a la portada de l'ABC:
O sigui, l'únic ple d'aquesta legislatura haurà estat per triar uns representants que aniran a una institució on, anant bé, hi faran també un sol ple (sí, perquè a "Madrit" –concepte– ens han copiat la fórmula del despropòsit i estan tan empantanegats com nosaltres). Formidable.
Ah, i esperi's, perquè a la salsa encara li falta l'ingredient que l'acaba de rematar: a l'hemicicle hi eren presents tots els nous senadors menys... José Montilla!!! Segurament devia tenir un compromís molt més important que venir a fer acte de presència a la seva elecció com a representant de la institució que va presidir. Una feinada.
Total, que el resultat final ha estat de 122 vots a favor i 9 abstencions, les de la CUP i una de misteriosa. Sí, perquè si s'han abstingut els 8 diputats cupaires presents (hi faltaven Antonio Baños i Benet Salellas) o bé algú s'ha equivocat, o bé hi ha un dissident (o una dissident). Per cert, que aquest grup veu tan clar quin és el futur d'aquesta legislatura que ni s'ha molestat en ocupar l'escó deixat per Baños.
I un cop acabat el ple maratonià (rècord mundial de durada), reunió de Junts pel Sí per fer veure que encara és possible un acord d'última hora. Diuen que hi ha hagut moltes intervencions i algunes d'“intenses". Ens n'alegrem molt, però des de diumenge sabem que totes les trobades, propostes i contrapropostes són posturisme per no quedar-se amb la llufa de ser el responsable que al març hi tornin a haver eleccions.
I, a continuació, gran expectació per saber hora i lloc d'una altra reunió per fer veure. Aquesta, de les entitats amb Junts pel Sí i la CUP. I mentrestant, la banda sonora que ens acompanya des de fa tres mesos és la de la sarsuela "La del manojo de rosas", canviant la paraula "taller" per "Parlament" o pel concepte "en general". Entretingut, tot plegat. Molt.