Segueix l'embolic. Tres hores amb Mario [Jiménez] no van ser suficients per firmar la pau. Ni cinc hi haurien servit perquè els socialistes respiren malvolença i vomiten fang. I no només a través de Twitter. Les primàries per elegir secretari general s'han convertit en un autèntic fangar del qual serà difícil que algú, sigui qui sigui el vencedor, en surti impol·lut.

Un dia s'escampen dubtes sobre la manipulació del cens i un altre se sembra incertesa sobre la procedència dels diners amb què es financen els actes públics. Tot, amanit amb l'insult. L'ultratge, que no falti. Fa tant que es van perdre el respecte a ells mateixos que els improperis fins i tot han deixat de ser notícia.

Si, com deia Goethe, la bogeria no és cap altra cosa que la raó presentada sota una forma diferent, al PSOE hi ha molt dement perquè qui més i qui menys considera inapel·lables els seus fonaments. La direcció interina quan exigeix idèntiques condicions per als tres aspirants i l'estricte compliment de la Llei de Finançament de Partits. El "sanchisme", quan acusa la gestora de falta de neutralitat i defensa que acatarà les regles del joc només quan es convoqui oficialment el partit.

Guanyi qui guanyi, no hi haurà treva perquè un exèrcit només es considera victoriós quan primer guanya i després, planteja batalla. Només els derrotats lluiten primer i intenten obtenir més tard la victòria. I cap dels "bàndols" que es barallen pel lideratge no ha fet cap altra cosa que guerrejar des de fa mesos, per la qual cosa és difícil imaginar que això acabi en triomf d'algú. Sens dubte, no per a la marca PSOE.

Ha hagut de sortir JP Morgan, el banc més gran per actius dels EUA, a defensar Susana Díaz i alertar dels riscos d'una hipotètica victòria de Sánchez

Com diu un baró gens equidistant en aquesta batalla, el part serà a costa de molt dolor i sense epidural, però el nen sortirà encara que sigui amb fòrceps. Referents històrics, secretaris generals i gran part de l'estructura orgànica estan disposats a llançar la resta perquè el nounat sigui nena i seguidora del Betis. Zapatero en persona ha sortit a glossar-ne les qualitats, una cosa a la qual es resisteixen de moment tant Alfonso Guerra com Felipe González, si bé tots dos aniran també a la posada de llarg de la seva candidatura diumenge vinent, igual que Rubalcaba, mitja dotzena de presidents autonòmics i no pas pocs quadres mitjans.

El d'Ifema serà una nova demostració de força de Susana Díaz que, a més de vantar-se de tenir el suport del 70 per cent dels secretaris provincials i dels barons amb més poder, gaudeix de la "benedicció" de Mariano Rajoy, que ha decidit no pressionar el PSOE amb els pressupostos per no donar una carta impagable a Pedro Sánchez.

Patums, aparells territorials, barons, secretaris provincials, alcaldes, Govern... Eren pocs els valedors que ha hagut de sortir JP Morgan, el banc més gran per actius dels EUA, a defensar Susana Díaz i alertar dels riscos d'una hipotètica victòria de Sánchez. No es descarta que fins i tot L'Osservatore Romano faci el mateix. Potser és que la veritable conjunció planetària era aquesta, i no la que va vaticinar Leire Pajín al voltant de Zapatero i Obama.

Amb aquesta ostentació i una opinió pública mundial disposada a qüestionar allò establert, potser a Sánchez li sobren el crowdfudind, els 80.000 euros i els quilòmetres recorreguts. Ja té feta mitja campanya.