Ja estem tots. En la normalitat. No era això? Catalunya en la llei suprema per crear la seva república independent; el govern espanyol traient pit per la creació d'ocupació precària i retirant ajuts públics als aturats i el Congrés, entestat que Rajoy doni explicacions sobre la Gürtel.

Pensaven ses senyories que un ple monogràfic faria que el president expliqués el que mai no havia estat explicat, i es van trobar amb més del mateix: poc d'ell i molt de Catalunya, d'economia, de terrorisme, de victòries electorals i de Veneçuela. A Rajoy, com a Bogart, sempre li quedarà, no París, sinó Veneçuela per fugir de l'enfonsament i no respondre a les preguntes sobre l'espoli del seu partit en algunes administracions públiques. No una, ni dos, ni tres, ni quatre... Els tribunals han arxivat 14 querelles presentades contra els morats i el PP segueix com el beneit del refranyer que enfila un camí, el camí s'acaba i el molt infeliç segueix.

I encara va l'ingenu de Pablo Iglesias i li implora que respongui tan sols sis preguntes. Ni una, vaja. Si no ho va fer a l'Audiència, no ho faria en ple per molta convocatòria extraordinària que hi hagués. PSOE, Podemos, Ciutadans i la resta van punxar l'os. Van 53 intents erms. I seran 54 quan el president vagi a la comissió d'investigació que investiga el finançament il·legal del seu partit.

A Rajoy, com a Bogart, sempre li quedarà, no París, sinó Veneçuela per fugir de l'enfonsament i no respondre a les preguntes sobre l'espoli del seu partit 

Si és que són tots extraterrestres. Ja ho va dir Maillo, que amb el panorama que tenim a Espanya i els polítics s'entossudeixen a saber de sobresous il·legals, de diner negre, d'SMS, de comissions il·legals, de comptes a Suïssa, d'ordinadors destruïts a cop de martell i de blanqueig de capitals. El normal, no? Doncs no. Per menys, ja ho va dir Baldoví, a Clinton li van presentar un impeachment. Però això és als països anglosaxons. Aquí l'assumpte es resol amb les mocions de censura. I en aquesta Legislatura ja n'hem tingut una, que no va arribar a bon port.

Rajoy, com va dir Rivera, no té paraula i tampoc escons, però allà segueix, a La Moncloa, gràcies a la falta d'acord i la disparitat d'interessos polítics dels seus contraris. Doncs deixin-se d'històries. O es posen d'acord i sumen els seus vots... o no emboliquin més amb arguments àmpliament sabuts. El que ha fet el PP en els últims 20 anys amb els diners públics ja ho coneixem i si encara així segueix en el govern no és només perquè hagi guanyat eleccions —hi ha més espanyols que no van votar PP que els que ho van fer—, sinó perquè hi ha una esquerra vella i nova que no acaba de posar-se d'acord, un partit taronja que mira més pel seu futur dins de l'arc parlamentari que per la necessària higiene democràtica i uns nacionalismes que van a la seva. Mentre tot això segueixi, no hi haurà Gürtel, ni Púnica, ni sobresous, ni finançament il·legal que acabi amb el poder institucional que ostenta la dreta.

Iglesias anuncia que el seu partit continuarà treballant per fer fora Rajoy del govern i Pedro Sánchez, el gran absent del Parlament, haurà de decidir aviat si escalfa la banda o segueix amb la petició de dimissions que no arribaran per art d'encantament.