Espanya ha parlat i parlat amb claredat. Entre la por i la corrupció es va imposar la primera. El pànic als extremismes; l'espant a les conquestes per assalt; el cangueli a un col·lapse i el pànic al desconegut.

És aviat per saber què va influir més en la "punxada" d'Unidos Podemos, si la coalició amb IU, l'ombra de Julio Anguita, el sobtat transvestisme socialdemòcrata o el temor d'una variant del Brèxit que, d'haver-se conegut sis dies abans del 26-J, potser hauria proporcionat al PP fins i tot una nova majoria absoluta.

Només hi ha dues certeses sobre el que han presentat les urnes: que va funcionar l'anomenat "vot refugi" i que els units no van poder. La por sempre busca l'ordre i la seguretat, encara que una cosa i l'altra incloguin en aquest cas la corrupció, les retallades, les clavegueres de l'Estat, la manipulació de les televisions públiques i la utilització de la Policia i la Hisenda Pública contra l'adversari.

Els morats buscaran responsables, entraran en introspecció i trauran les navalles. La batalla de Madrid i la destitució de Sergio Pascual és una ferida que encara supura en un sector dels "podemites". Promet segona part. No només és cosa del PSOE la dedicació a l'endogàmia, la discussió interna pel model de partit i els lideratges gasosos.

Els morats buscaran responsables, entraran en introspecció i trauran les navalles

En això els joves de Pablo Iglesias ja s'han fet també vells: que si va ser culpa de la campanya dissenyada per Errejón, que si la responsabilitat és del camaleònic Iglesias, que si són tots una colla de púbers sense experiència que es van creure al peu de la lletra el joc de les enquestes i van elevar l'expectativa fins a convertir en fracàs el que objectivament per a un partit amb dos anys d'existència és més que un èxit.

Tant d'especular amb el final de l'era mariana, tanta presa de posició de "sorayos", "cospedales" i "casados" per a una successió que no arribarà... perquè, al final, tots concloguin avui que Rajoy és el més gran i que en el PP "tots som Mariano".

137 escons són 14 més dels que va sumar al desembre i 52 per sobre del segon partit és una golejada es miri com miri, i encara que a la seu socialista de Ferraz fessin altres càlculs a primera hora de la nit de diumenge. El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible, ho digui Sánchez o ho diguin els seus sequaços. El PSOE podrà condicionar, però no pas vetar la formació d'un nou govern.

Tan insoluble és la reedició de l'intent de govern transversal (PSOE-Podemos-C's) com que Sánchez sobrevisqui a la seva segona desfeta

Perquè tan insoluble és la reedició de l'intent de govern transversal (PSOE-Podemos-C's) com que Sánchez sobrevisqui a la seva segona desfeta sense que algú li disputi el lideratge en el pròxim congrés del seu partit.

Amb Susana o sense Susana, hi haurà sarau. I encara que aquests dies callin els principals barons, ja pedalen tots, inclosos els que en públic diuen que no desitgen fer llenya de l'arbre caigut i en privat juren que, encara que sigui l'última cosa que facin, eliminaran Sánchez. Si allò de la "reina del sud" és un nou fingir per no fer el pas, sempre hi haurà un interposat o un obedient. Ja se sap que allò dels lideratges naturals no fa amb aquest socialisme.

Xavier Antich
OPINIÓ De què estan tan contents? Xavier Antich
Diana López
OPINIÓ Tranquil·la, vida meva Diana López