Entrin, llegeixin i jutgin vostès mateixos.

Javier Arenas, sobre la reunió que ell mateix i Mariano Rajoy van mantenir al carrer Génova amb Luis Bárcenas i la seva esposa, Rosalía Iglesias: "La trobada va ser humana, no política".

En aquell temps Espanya sencera ja havia descobert, gràcies a la investigació judicial sobre Gürtel, que l'extresorer del PP acumulava 45 milions a Suïssa i que gràcies a la seva destresa els empresaris espanyols, en una ostentació d'altruisme, havien regat de milions la comptabilitat dels populars.

Però Rajoy i Arenas van sentir una profunda necessitat que Bárcenas i senyora sabessin de la seva qualitat humana, que és el que és aquesta empatia i aquesta capacitat per sentir afecte, comprensió o solidaritat cap als altres quan passen calamitats. Bons són el senyor Mariano i el senyor Javier, que tenen un cor que no els cap al pit!

La família és el primer i la caritat cadascú la practica amb qui li ve de gust. Uns els agafa per donar a Càritas i altres, per ajudar Luis Bárcenas

Una saleta? Aquí tens un despatx en la planta noble Un cotxe que t'auxiliï? Allà en tens un de la nostra flota amb conductor per als teus desplaçaments. Què necessites, Luis? Que per a això hi som. En això consisteix la qualitat humana. O és que creus que no sabem que el món s'enfronta a la crisi humanitària més important des de la creació de Nacions Unides? Per a això hi ha el pressupost espanyol, i no per complir la quota de 17.387 refugiats que ens correspon pel sistema acordat per la UE!

Espanya ja ha ressituat 1.212 persones i les altres 16.169 que queden... doncs, escolta, que es fotin, que diria la senyora Andrea Fabra, la filla d'un altre dels nostres. La família és el primer i la caritat cadascú la practica amb qui li ve de gust. Uns els agafa per donar a Càritas i altres, per ajudar Luis Bárcenas. El PP és obvi que és més dels segons que dels primers.

Ironies i enganys a part –perquè a hores d'ara ningú no creu ja que Rajoy i Arenas no parlessin amb Bárcenas i senyora sobre com compensar l'extresorer pels serveis prestats, sobre quant valia el seu silenci i sobre com ocultar els més inconfessables secrets del seu finançament il·legal–, l'exercici d'amnèsia del vicesecretari del PP, seguit de la mateixa pràctica de Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja i Ángel Acebes, si alguna cosa posa de manifest és que aquest país ha estat governat durant massa anys per una banda que no va tenir cap límit, va saquejar les institucions que va gestionar i no li va importar el sofriment de milions d'espanyols que van pagar en forma d'acomiadaments o retallades les conseqüències no d'una crisi econòmica, sinó d'un gran espoli. Uns per acció i altres per omissió es van tirar a l'esquena la democràcia i la llei de finançament de partits polítics per arribar on van arribar. O és que no van guanyar les eleccions de forma fraudulenta en competir amb els seus adversaris en desigualtat de condicions? Doncs d'això també en parlem. Però Acebes, Rato, Arenas i Mayor Oreja afirmen que no recorden res, i es queden tan tranquils.