Ha tornat. Nou dies després del 26-J i després d'un silenci sepulcral, Pedro Sánchez ja és al seu despatx. Reclòs. No se l'ha vist. No ha parlat ni pensa fer-ho fins dissabte que ve. Abans vol conèixer el que es cou a les "baronies". Saber si, més enllà de l'extremeny Guillermo Fernández Vara, algú està disposat a assumir en públic que el PSOE s'ha d'abstenir en la investidura de Mariano Rajoy.

Que esperi assegut. Quan Sánchez hi va, els veterans ja han anat i han tornat quatre vegades. I encara que creguin -que ho creuen- que Espanya no es pot permetre unes terceres eleccions i defensin -que ho defensen- que els socialistes han de negociar amb Rajoy una investidura a canvi de quatre importants reformes no diran ni piu.

Susana Díaz va estar a punt de fer-ho fins que algú la va advertir de l'estratagema. Ferraz estava disposat a enfrontar de nou les bases amb els quadres dirigents en una consulta sobre això. La de Triana hi va posar fre i va afegir-hi dos ous durs: ni abstenció ni martingales d'última hora com sortides al bany o indisposicions sobtades el dia de la votació. Referèndum? Endavant, va dir.

Doncs això. El PSOE camina atrapat entre el populisme orgànic fomentat per un secretari general elegit en vot directe per la militància i la responsabilitat d'un partit d'Estat. És el que tenen els driblatges interns en curt. Per això Emiliano García Page va parlar ahir del punt cec del retrovisor (últim minut en segona votació) i que quan aquest arribi ell donarà suport al que digui Sánchez.

Aquesta és l'estratègia d'alguns barons: que la decisió la prengui el secretari general. Perquè si és un "no", el pas següent seria explicar als espanyols que s'encaminen a unes terceres eleccions, segur que letals per al socialisme. Si és "abstenció", l'haurà d'argumentar davant de les bases, la qual cosa li restaria credibilitat de cara al pròxim congrés federal.

Els socialistes s'apunyalen entre ells mentre entre els morats, després de la broma electoral, ha quedat l'amor i l'amistat

Els líders territorials ja s'han cansat del populisme orgànic i la demagògia interna que exciten des de Ferraz. Ara juguen amb les mateixes regles. No debades el PSOE fa temps que és un partit invertebrat en el qual la utilització de la democràcia directa ha aconseguit enfrontar una militància "podemitzada", amb els seus quadres.

I tot això passa just ara que, després de la decepció del 26-J, Podemos, el seu competidor per l'esquerra, ha decidit un canvi brusc cap a la moderació per assentar-se en la vida parlamentària i consolidar un espai polític allunyat del populisme.

Els socialistes s'apunyalen entre ells mentre entre els morats, després de la broma electoral, ha quedat l'amor i l'amistat. Observeu Iglesias i Errejón. Junts han arribat a la conclusió que el seu camí és a mitjà termini i que tots dos hauran de madurar si algun dia volen governar. De moment, anuncien que seran "un partit normal". Ho aconseguirà el PSOE? Sembla que el populisme (almenys l'orgànic) ha canviat de bàndol.