Un entra en la maduresa quan, a mesura que passa el temps, té la certesa de saber cada vegada menys de tot. Només en l'adolescència, com a símptoma passatger de la inexperiència i la inconsciència, un creu tenir totes les respostes. Per això va deixar escrit Bertrand A. Russell que el problema del món era que els ignorants estan completament segurs de tot i els savis, plens de dubtes.

Doncs al conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, l'acaben de cessar per savi. L'home tenia dubtes sobre el referèndum de l'1 d'octubre i per dir-ho l'han destituït de manera fulminant, de la qual cosa es dedueix que Carles Puigdemont és un ignorant, d'acord amb la doctrina de l'escriptor i filòsof britànic, o està en plena adolescència.

El cas és que la decisió ha fet córrer rius de tinta i no poques reaccions fins i tot al bloc secessionista perquè fins i tot en el PDeCAT, Francesc Homs i Joana Ortega han mostrat en públic el seu descontentament amb l'actuació del Molt Honorable, fins al punt que el primer ha declarat estar "fins als ous". No ha pogut ser més explícit.

Que algú no pugui opinar lliurement al si del Govern diu molt del seu president, però més encara de la falta de consens, no ja en la societat catalana, sinó en l'independentisme, per proclamar de forma unilateral la República catalana. Ja no és Espanya sinó la mateixa Catalunya i els seus governants que tenen un greu problema per sortir del seu propi laberint.

Fins als ous estan els espanyols que el govern de Rajoy i el de la Generalitat siguin incapaços de parlar, asseure's a negociar i trobar un punt de trobada

Fins als ous està Homs i molts catalans, independentistes o no, del viatge cap a enlloc que els proposa Puigdemont. Fins als ous està l'esquerra que la dreta no surti del seu immobilisme. I fins als ous estan els espanyols que el govern de Rajoy i el de la Generalitat siguin incapaços de parlar, asseure's a negociar i trobar un punt de trobada.

La desconnexió va ser abans emocional que política. Fa molt que una part d'Espanya va desconnectar dels problemes de Catalunya –només s'ha mirar com i des de quan cauen en picat les audiències de totes les televisions quan en les tertúlies es parla del tema–. I fa molt també que una part de Catalunya va desconnectar d'un Madrid representat per la dreta i del qual només rebia cops de porta, crides al boicot dels seus productes i sentències judicials.

Així que tots arribem a l'estiu una mica fins als ous dels qui ens representen. Els catalans perquè volen solucions als seus problemes reals i no a falses quimeres. I la resta d'espanyols, pel mateix i a més perquè no suporten com el PP espera impassible que arribi el temut xoc de trens i que aquest li reporti un grapat de vots més enllà de Catalunya. Sí, fins als ous, senyors. Així que asseguin-se, cony!, dialoguin i trobin una sortida perquè puguem viure junts uns altres 40 anys. Totes les altres coses són una bogeria que sabem com i per què va començar, però no com pot acabar. I en cap cas, sens dubte, no pot ser com va insinuar la ministra de Defensa: amb l'exèrcit desfilant per la Rambla.