Un dia meditava al Valle de los Caídos, un altre assistia a la beatificació de màrtirs de la Guerra Civil i al següent condecorava verges. No hi ha espanyol que no conegui a hores d'ara el fervor religiós de l'ex-ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que a més de missa diària, tenia, segons el seu mateix relat, un àngel de la guarda al qual anomenava Marcelo i al qual s'encomanava per a qüestions tan quotidianes com buscar aparcament. Des d'avui, per als assumptes polítics, ja pot agrair la protecció a un nou esperit celeste. Es diu PSOE.

El ministre que va utilitzar la policia per espiar l'adversari polític, el que va rebre al seu despatx l'imputat Rodrigo Rato, el que va ser reprovat unànimement pel Parlament i el que serà objecte d'una investigació parlamentària no deu la presidència de la comissió d'Exteriors al seu amic Mariano Rajoy, sinó als socialistes.

Des d'avui, per als assumptes polítics, Fernández Díaz ja pot agrair la protecció a un nou esperit celeste. Es diu PSOE

Que el president del govern sigui de compensar qui treu del seu govern seria qüestió de la seva incumbència si no fos perquè la gratificació es produeix en l'escena pública. Que en el cas de Fernández Díaz el premi voregi la provocació dóna la idea del que amaguen les promeses del PP perquè aquesta sigui la legislatura del tarannà, el diàleg, la responsabilitat i l'acord. I que el PSOE accepti aquest caixa o faixa podent -com pot- impedir-ho no es correspon amb la duresa que va anunciar en la seva tasca d'oposició al minut següent de facilitar la investidura de Mariano Rajoy.

Conjugar el verb cruixir -que va ser el que va utilitzar el diputat Eduardo Madina per il·lustrar el que Rajoy podia esperar del PSOE en el seu nou mandat- inclou no acceptar l'inacceptable, no defensar l'indefensable i no participar en martingales que res tenen a veure ni amb els reglaments ni amb l'aritmètica parlamentària.

El PP proposa, però és el PSOE qui disposa en aquest cas. Podemos va oferir als socialistes donar suport a un candidat alternatiu. I igual van fer els nacionalistes... Però els socialistes van donar un no per resposta. Raó: "No volem trencar l'acord de repartiment de les comissions parlamentàries".

Alça Manela! L'equilibrisme argumentatiu amb què Grup Socialista ha pretès explicar l'atzagaiada és digne d'admirar, però ni respon a una norma escrita ni s'ajusta a cap lògica política, més enllà de la d'un partit temorós de perdre les canongies rebudes i convenientment retribuïdes en el marc d'un pacte mai no publicitat. L'anomenen acord però és un tripijoc pel qual es reparteixen els càrrecs institucionals per cobrar complements salarials.

Que no ens expliquin que és el PP qui fa president de la comissió d'Exteriors Fernández Díaz perquè serà el PSOE qui ho possibiliti. I que no diguin que el reglament de la Cambra només permet votar sí o en blanc, perquè res hi diuen els articles 36, 37, 38 i 41 de les normes parlamentàries. Per votar cal escriure un nom en una papereta -idèntic procediment al de l'elecció dels membres de la Mesa de la Cambra. i n'hi hauria prou que els socialistes anotessin al paper un nom consensuat amb la resta de formacions que evités la barbàrie. Tota la resta, excuses de mal pagador.