Tercera moció de censura en democràcia. 1980, 1987 i 2017. Trenta anys després que Antonio Hernández Mancha va plantejar una reprovació a Felipe González i 37 des que Felipe González va fer el mateix amb Suárez, Pablo Iglesias pujarà a la tribuna del Congrés a defensar un programa de govern alternatiu al de la dreta espanyola. Serà en dimarts i 13, mal auguri, dia de mala sort.

La data la va elegir la presidenta del Congrés, la popular Ana Pastor, no se sap si perquè no té superstició o perquè el dia li queia bé al govern central, després d'aprovar els pressupostos i abans que Rajoy vagi a declarar a l'Audiència com a testimoni pel cas Gürtel. Potser Pastor no sabia que des de maig de 1453 dir dimarts 13 és dir mala sort perquè 800 soldats i 15 embarcacions enviades a Gènova, Venècia i al Vaticà van caure davant dels musulmans després d'unes fortes pluges que van impedir l'entrada dels vaixells que anaven a ajudar l'Imperi Romà. Un dur cop per a les potències cristianes.

Ni viatges, ni compromisos, ni gats negres, ni passejades per sota d'una escala. Ni mocions de censura, escolti, que les sessions parlamentàries les carrega el diable

Esclar que tot això manca de fonament científic, però fins i tot així molta gent canvia la seva rutina per mera superstició: ni viatges, ni compromisos, ni gats negres, ni passejos per sota d'una escala. Ni mocions de censura, escolti, que les sessions parlamentàries les carrega el diable i potser el malefici cau sobre Iglesias, per a alegria del grup popular, perquè li passa el que a Hernández Mancha i cava la seva pròpia fossa política, o potser encerta i, encara que no tingui el suport necessari –que no el tindrà–, aconsegueix que en seu parlamentària es posin negre sobre blanc durant dia i mig els problemes de corrupció que sotgen el PP i que a qualsevol altre país homologable haurien provocat la caiguda del govern.

Imagineu el relat: que si la Púnica, que si la Gürtel, que si Lezo, que si el finançament il·legal, que si el grapeig al ministeri fiscal, que si la policia patriòtica, que si els SMS, que si el pacte amb Bárcenas, que si la conxorxa amb la premsa afí, que si els sobresous, que si el torpedinament a les comissions d'investigació...

Caminaven tan confiats després de la investidura de Rajoy i els vuit mesos de desgovern del PSOE que no només han menyspreat el tràngol preparat per Iglesias, sinó que han ignorat les creences en els mals auguris i s'han limitat a menystenir la cita

No serà perquè no hi ha catòlics entre els populars. Ells més que ningú per fetitxistes haurien de saber que van ser 13 els assistents a l'Últim Sopar on es va trair el seu Déu o que al capítol 13 de l'Apocalipsi va ser quan va arribar l'anticrist. Caminaven tan confiats després de la investidura de Rajoy i els vuit mesos de desgovern del PSOE que no només han menyspreat el tràngol preparat per Iglesias, sinó que han ignorat les creences en els mals auguris i s'han limitat a menystenir la cita posant data un mes després que es registrés la iniciativa i a les portes de l'estiu amb tot llest perquè ses senyories surtin en estampida. Tot amb la ferma voluntat que el president no pugi ni tan sols a la tribuna a defensar-se de les acusacions, que no vindran només de les files de Podemos sinó de tot l'arc parlamentari perquè del que no hi ha dubte a cap racó del Parlament és que motius n'hi ha per a la censura.

El que no hi ha és vímets per convertir Iglesias o qualsevol altre en presidenciable, malgrat la que està caient i amb la preocupació dels espanyols per la corrupció disparada en les enquestes. Doncs res, senyories, segueixin a la seva, que el PP no creu en maleficis, ni Rajoy en meigas, per molt gallec que sigui i, a més, sap que al renascut Pedro Sánchez el tindrà al seu costat.

Esther Palomera
Opinió No és indigència, és decència Esther Palomera
Esther Palomera
Opinió De l'Olimp a l'Avern Esther Palomera