Diu Albert Rivera que "per Espanya, Ciutadans fins i tot és capaç de governar amb qui no es mereix de governar." Els propers mesos escoltarem cada vegada més la paraula Espanya, i veurem que la bandera espanyola aguanta tanta o més retòrica que la catalana. Els joves del PP, de Ciutadans i del PSOE es disposen a disputar-se i a saquejar l'herència d'Aznar, com els independentistes de la CUP, ERC i CDC viuen en gran mesura de l'herència de Pujol.
Si Pujol tenia una idea de Catalunya, l'últim que va tenir una idea d'Espanya va ser Aznar. Si bé és veritat que es va passar de frenada amb la política internacional, Aznar tenia un projecte. Ara tot són fugides endavant. La idea que el poble no suportaria unes terceres eleccions o que la manca de govern és perniciosa per al país és una falòrnia de venedor de pocions per als cabells. La manca de govern com a mínim té la virtut de limitar la capacitat de robatori dels partits i de l'Ibex-35.
Excepte Pedro Sánchez, que no té res a perdre i per això sembla que gosa desobeir, la preocupació dels joves lleons de Ciutadans i del PP són els càrrecs i el poder pel poder. A mi em recorden els nois aquests de convergència que van ser castrats per les facilitats que els va donar el sistema autonòmic. Igual que ha passat a Catalunya, la força moral d'aquests joves per convertir els seus sentiments i la seva vida concreta en substància política ha quedat reduïda a cendres per la pedanteria i l'ambició mal entesa.
L'Espanya Constitucional ja és, com la Catalunya autonòmica, un animal sense cervell ni columna vertebral. Rivera, com Mas, és un capità d'aigua dolça. Rajoy amb el seu hieratisme faraònic aspira a congelar el temps amb l'esperança que, si tot acaba petant, ell ja no hi serà i haurà pogut venjar els menyspreus que ha rebut dels servents d'Aznar. Incapaç de derrotar el processisme amb talent i arguments, Espanya s'està catalanitzant. L'estat espanyol és a punt de quedar reduït als interessos i els límits mentals dels empresaris més xarons i més banals del Circulo Ecuestre.