Els darrers dies La Vanguardia ha posat de manifest fins a quin punt la filtració de les converses de Bonheví sobre el pla B de PDeCAT han alterat l'estratègia de la trama autonomista per reconduir la situació. Cal estómac i un sentit de l'humor molt especial per treballar a la cuina i veure com es fan cada dia les salsitxes. 

La reacció de Bonvehí d'acusar ERC de la filtració no té a veure amb la tensió que genera el referèndum, com diu La Vanguardia, sinó amb la conflictiva situació que es viu dins del PDeCAT. Bonvehí i el seu equip estan acorralats entre la vella classe dirigent que vol recuperar el poder al preu que sigui i unes bases que cada dia entenen millor que si el PDeCAT no sap defensar l'autodeterminació, com CiU va defensar la llengua, el partit desapareixerà.

La filtració de l'estratègia de Bonvehí ha obligat el diari dels Godó a vestir més de pressa del previst el seu relat de la desfeta. Ara que fins i tot Santi Vila ha de sortir a declarar que l'autonomisme ha mort, fer el camí de tornada al 2010 s'ha complicat encara més. Si Bonvehí no se sentís tan insegur, es defensaria apujant l'aposta independentista, però com que té por que li facin el llit es limita a engegar els ventiladors i deixa que La Vanguardia ho aprofiti per explicar que les vaques volen.

L'article de Lola García assegurant que Mas és el polític que més pressió fa per aconseguir que se celebri el referèndum, no s'entén sense el desgast que la figura de l'expresident pateix entre les bases de l'antiga Convergència. Se suposa que les fonts s'han de contrastar i no semblava que García hagi parlat gaire amb els dirigents d'ERC, ni amb els militants del PDeCAT que comencen a estar tips del doble llenguatge de l'expresident i les seves ànsies de dominar el partit al marge de la democràcia interna.

Pretendre que Mas va impedir que Junqueras baixés del carro del referèndum en una reunió secreta quan fa mesos que Francesc-Marc Álvaro i alguns columnistes espanyols van escrivint que el líder d'ERC és l'únic que pot evitar el xoc amb Espanya, és forçar el relat fins a la llegenda. L'article de García, que pintava Mas com un patriota tràgic que arrossega a tothom al referèndum, però que el seu partit rebutja a causa de la corrupció, recordava el guió fallit de 2014. 

Abans, la gent d'ERC s'esverava quan La Vanguardia els posava en el punt de mira, ara gairebé se'n riuen. Abans les dones s'enfadaven quan el seu home baixava massa al bar o mirava molt la tele, ara algunes comencen a prohibir als marits que llegeixin La Vanguardia perquè les seves tergiversacions els exalten massa. La Vanguardia cada dia té menys influència i alguns dirigents d'ERC recorden que, a Gal·lípoli, els almogàvers van cremar les naus 200 anys abans que Hernán Cortés. 

L'article de Lola García, igual que el publireportatge que el diari dels Godó va dedicar a Elsa Artadi, o l'enquesta de dilluns anunciant una suposada davallada dels partidaris de l'autodeterminació, tenen el mateix objectiu: salvar la possibilitat que Mas es pugui presentar a unes eleccions amb un mínim de garanties per poder tornar la política catalana a l'eix esquerra-dreta.

Francesc-Marc Álvaro, autor del llibre Per què hem guanyat, escrivia ahir, en el seu article: "L'error va ser no admetre que el bon resultat obtingut el 27-S no era prou rotund". Si no recordo malament, aquesta va ser la lectura que vaig fer jo la nit de les eleccions, quan ningú no li portava la contrària a Mas, que per cert va estar a punt de matar la idea de l'autodeterminació amb l'invent de les plebiscitàries i el full de ruta que va liderar. 

La mateixa pàgina de l'article d'Álvaro, destacava amb una bona capçalera que Munté ha ofert de pactar la pregunta del Referèndum als comuns, que ja van tenir un paper decisiu a l'hora de convertir el 9-N en una xarlotada. El subtítol i la fotografia, dedicada a Colau, em fan pensar que l'alcaldessa sabia bé què feia quan va declarar que el resultat d'un referèndum no necessàriament cal aplicar-lo. Veient que la Tercera Via segueix repetint els truquets del 2014, és fàcil d'endivinar que Puigdemont es veurà pressionat perquè aigualeixi el referèndum de forma que deixi el resultat pendent de negociació amb l'Estat i Europa.

La idea seria que ell i Junqueras haurien complert el compromís sense trencar la sobirania espanyola. Espero que tinguin clar que no colarà, igual que no va colar l'operació diàleg tan promocionada per La Vanguardia. "L'actitud del Govern central continua despertant un recel estès, que abasta el 80 per cent del catalans respecte a l'operació diàleg", escrivia Carles Castro en un paràgraf col·locat amb discreció, després d'entaforar totes les idees dissolvents i desmoralitzadores que li van passar pel cap sobre la teòrica impossibilitat metafísica de la independència.