Ahir al matí, quan sortia de la tertúlia de Catalunya Ràdio, em va cridar l’atenció un joc de llençols blancs, estampats de flors de colors taronjosos i vermells, que tenen exposat al llit d’una botiga que hi ha al carrer de Pau Casals. És una botiga petita, atapeïda de cobrellits, tovalloles i coixins que em desperta la imaginació, i em recorda com m’agrada casa meva i els diners que he de guanyar encara per poder-la arreglar bé. 

Cada any, hi entro un parell de cops a fer-me ensenyar el mostrari de la temporada. Com que no hi ha mai ningú, la senyora em dedica tot el temps del món i m’apunta el preu de cada article que li indico en un cartonet, amb una certa cerimònia. Fa temps que no hi compro res, perquè durant anys he hagut de contenir despeses. Tot i que tinc tirada als gustos cars, no crec que sigui una bona solució recolzar la vida en les coses que es poden comprar, per més que siguin molt sofisticades. 

Els somnis són la base de la realitat i la gent que tendeix a bescanviar-los pel confort d’una manera massa crua va perdent la força i acaba avorrint-se d’ella mateixa i dels altres. Podríem discutir-ho llargament, però aquesta és la meva posició. Prefereixo entrar en una botiga que m’agrada per no comprar res, que no pas llogar-me més del compte. Al confort material s’hi ha de sucumbir a poc a poc, a mesura que el talent es gasta i que el cos perd el vigor.

Tot i així, els llençols de casa han perdut el tacte i els colors originals i ja és hora de canviar-los. A més, a l’estiu les incomoditats es multipliquen i solem estar un punt susceptibles. Si no fos perquè l’estiu escau tan bé a les noies que m’agraden, li demanaria ara mateix la dimissió. A l’estiu les noies guapes poden prescindir del maquillatge. Els ulls felins agafen una intensitat i un misteri més marcat. Els cabells humits sempre queden bé i quan s’assequen tenen una brillantor esportiva, perlejada de daurats i de caobes naturals, que a l’hivern no aconsegueixen ni les millors perruqueries.

A l’hivern el simple fet de tapar-se amb una manta ja pot ser tot un plaer. Si tens calefacció, entres a casa de tan bon humor que, de vegades, fins i tot una mica de desordre s’agraeix i sembla una mostra més de calidesa. A l’hivern n’hi ha prou d’escalfar un simple caldo de pollastre per arribar a tocar el cel. Jo he follat amb l’anorac posat i, la veritat, m’ho he passat la mar de bé. A l’estiu el confort és un sistema d’equilibris inestable, molt més fràgil que a l'hivern. I no és un tema que es resolgui posant l’aire condicionat a tota hòstia.

Quan fa fred, el llit és un lloc de recolliment. T’hi pots passar un cap de setmana veient sèries de televisió o explorant el cos d'una nòvia o d'una voluntària. Per a l’hivern són ideals els llençols de colors foscos i austers que fan contrast amb els pijames divertits i amb la blancor de la pell de les princeses. A l’estiu dorms en pilotes: cal que el tacte del llençol sigui especialment suau. Recordem que, quan fa fred, no ve gens de gust sortir del llit. En canvi, quan arriba la calor el llit es converteix en un moble decoratiu o en una mena d'atracció infantil ideal per a saltar-hi o fer-hi l’animal a sobre.

A l’estiu els llençols han de combatre la calor mirant distreure'ns per la vista. Els estampats ens han d'excitar els ulls i la imaginació. Un llit que quedi mal fet a l'estiu fa més mal efecte que no pas un llit sense fer a l'hivern, que és quan tens tancades les habitacions i ventiles menys la casa. A una certa edat, i per un home com jo, el estampats de flors o de peixets poden semblar fora de lloc. Però, si el producte és bo, els colors llampants serveixen per aprofitar la llum africana de l’estiu i airejar els dormitoris amb una nota de frescor, d'energia i d'exotisme.

Al final, no sé si em compraré els llençols de la botiga del carrer de Pau Casals. N’he passat una fotografia a una amiga feminista i m’ha dit: “Són llençols de dona”. L’he passat una imatge a un amic progre i m’ha dit: “Són llençols de gai”. Jo penso que aquell festival meravellós de flors acabaria agafant un aire provençal, ben combinat amb la pell morena de la rossa que ara mateix tinc al meu cap. Si d'aquí una hora entrés al dormitori no m'importaria tocar l’arpa i d’altres coses. És quan estic content que em poso musical.