Antoni Puigverd va publicar divendres al Culturas una ressenya molt elogiosa de la darrera biografia de Jordi Amat, Com una pàtria. La ressenya començava afirmant que Josep Benet -el protagonista del llibre- va ser  “un gran home”. Després exaltava la prosa del biògraf amb un entusiasme tan acrític que només li faltava un hula-hop de Cheerleader.

Jo crec que Benet era un home més aviat petit i vanitós que es va oblidar de cultivar la gràcia perquè ja es trobava bé en la resistència. Fa més de vuit anys, quan Amat començava a recollir informació, li vaig escriure una carta per situar el tema, preveient què passaria. Llavors tot just començava a entendre que, per escriure una mica bé, has d’intentar pensar com si ja fossis mort.

A Catalunya, aquesta idea és important perquè hi ha una indústria poderosa que es dedica a utilitzar els difunts per encadenar els vius als silencis i als problemes del passat. La contribució més sòlida i més transcendent que Benet va fer en vida va ser aquell llibre titulat: L’intent de genocidi cultural franquista contra Catalunya. No m’estranya que no aparegui a la ressenya de Puigverd, aparentment tan completa.

La Vanguardia s’ha dedicat des de sempre a la tergiversació de la memòria. Fa poc, El Temps va dedicar un article a denunciar els errors que hi ha en l’assaig sobre Eugeni d’Ors que va guanyar el darrer premi Gaziel. Quan Ignacio Peyró va prologar la reedició dels llibres d'Augusto Assía Cuando Yunke, yunke i Cuando Martillo, martillo, cap ressenyista del diari va notar que confonia l’espia Joan Pujol amb el cap de propaganda del govern de Burgos durant la Guerra Civil. Tenien massa feina a tractar-lo de "maestro".

A més, segons totes les patum del diari, Assia va seguir representant “una lliçó moral” enmig de la ignomínia del primer franquisme, un periodista lúcid i valent que va veure venir la barbàrie nazi i la va combatre malgrat la dictadura. Només Plàcid Garcia-Planas va centrar la figura del famós periodista desenterrant els articles que va escriure a favor de Hitler. La gràcia és que l'exreporter de La Vanguardia va haver de publicar l'article a Frontera Digital

El dimoni es troba en els detalls i malgrat que, de moment, només he llegit el primer capítol de la biografia de Benet, ja puc veure per on van els trets. El franquisme hi és tractat com una excepció en la història d’Espanya. Ningú no diria que la república va ser un parèntesi i que la dictadura es va limitar a reprendre la política autoritària de sempre amb mitjans moderns. La prosa passa bé, però és sentimental, i tendeix a l’eufemisme en els temes incòmodes.

Quan hagi acabat el llibre en faré un altre article. Estic segur que la biografia té virtuts. Però no crec que Amat deixi Benet com un “gran home”, sinó més aviat com un resistent hiperactiu i compromès que va fracassar quan es va posar a fer política. També estic segur que no recorda que Benet era independentista, igual que Ferrer i Gironès, aquell senador del PSC que, durant la Transició, es va dedicar a recollir les lleis emeses contra el català mentre els seus companys del partit es divertien en els bars de senyoretes de la capital d’Espanya.

Això ningú no ho dirà, encara, però si Pujol se’n va sortir tant i tant bé va ser perquè els seus competidors més il·lustrats van creure que la independència era impossible i, per tant, indefensable. La caiguda de Benet no es pot deslligar del fet que, com molts altres prohoms de l'antifranquisme, va pensar que s’havia d’adaptar als signes del temps i que podria amagar la seva incoherència amb la superioritat moral de les esquerres.

Per això Pujol va guanyar durant tants anys. Per això Benet li va acabar fent la gara-gara a Gregorio Morán i per això qui ara reivindica la seva figura és un anti pujolista com Puigverd. Si Benet no hagués cedit, els intel.lectuals que escriuen contra del referèndum no el reivindicarien amb tant entusiasme. La seva obra sobre la repressió de la llengua catalana hauria trobat deixebles que la continuessin i li donessin profunditat. I no caldria exagerar per recordar-lo i per donar-li importància.