Mariano Rajoy va sortir ahir a la roda de premsa amb aquella cara de nàusea que fa la gent quan encara no sap que està morta, però ja comença a notar el fred. El PowerPoint de la unitat d'Espanya se n'ha anat en orris. Tants mesos de donar lliçons de savi d'ateneu a Pedro Sánchez –"en la vida hay que saber escoger a los enemigos"– per acabar encarnant la faula del rei despullat.

Els diaris insisteixen que la victòria de Sánchez és fruit de la ira de les bases del PSOE i del poble en general. En realitat, és fruit de la pèrdua de legitimitat de les estructures de poder de l'Estat espanyol. Els diaris van gastar tanta pólvora per intentar destruir Sánchez que la gent ha perdut el respecte –i la por– al sistema. Si l'Estat no va aconseguir desacreditar un sol home, deu pensar Rajoy, com podrà desacreditar el referèndum català?

Fins fa quatre dies, els grans diaris donaven "per impossible" la victòria de Sánchez. Tot i així, la gesta s'ha d'emmarcar en un procés de desbordament de l'ordre constituït que ja ve de lluny. Des de les consultes del 2009, l'actitud de les bases s'ha anat encomanant a poc a poc als líders polítics, primer de Catalunya i després de les esquerres espanyoles. El retorn de Sánchez certifica la força d'aquesta dinàmica poc abans de la celebració del referèndum.

Si no fos que Catalunya ha parlat d'independència abans que de república, la victòria de Sánchez tornaria a situar Espanya en el clàssic xoc guerracivilista, entre blaus i rojos. Per sort els espais i els objectius polítics estan prou ben definits, aquesta vegada. El fet que Sánchez hagi pogut reconquerir Ferraz anima els independentistes perquè posa en evidència fins a quin punt el poder de l'Estat s'aguanta sobre forces esgotades, sense substància ni esperit.

Les elits espanyoles han invertit tants diners i tanta força a mantenir el que es pensaven que havien guanyat ells, i no pas el general Franco, que han perdut massa marge de maniobra per adaptar-se als canvis. El cicle polític de la darrera dècada es pot explicar amb una idea capitalista bàsica. En el moment que deixes d'invertir el teu patrimoni i el guardes en un banc els estalvis es comencen a evaporar com un alcohol, encara que no gastis.

La intel·ligència i l'energia s'han de posar a favor de la llibertat i el dinamisme. La virtut és un cim entre dos defectes i els sistemes que posen tota la força a defensar-se dels riscos i els punts febles a la llarga ho paguen amb l'estancament i la putrefacció. Les bases socialistes no han votat el candidat de la ira, com pretenen els diaris, sinó el candidat més audaç i resistent a la incertesa. Enfadats ho deuen estar, ara que ja no són útils, els polítics que tenen por de ser acomiadats dels consells d'administració, i els periodistes que viuen a redós seu.

Tenint en compte que tot Espanya va veure com Sánchez era defenestrat del PSOE per poder forçar la investidura de Rajoy, el govern del PP ha quedat en una posició fumuda, gairebé de govern interí un altre cop. El referèndum pot acabar de destruir la credibilitat de Rajoy, que sempre ha dit que no es faria. El govern del PP té poc marge per pactar amb la Generalitat i tampoc no té la legitimitat moral que necessitaria per impedir l'autodeterminació per la força i continuar governant.

Amb la victòria de Sánchez, Ada Colau no podrà utilitzar el PP per fer la pinça a l'independentisme i haurà de donar suport a les institucions catalanes, si no vol que el seu projecte es confongui amb el del PSC fins a extrems insostenibles. Sánchez, amb la seva tristor de Quixot constitucional, té una mica de Zapatero i una mica d'Errejón, una mica de passat i una mica de futur. Recorda que les esquerres espanyoles no acabaran de funcionar fins que tornin a unir-se i que això no podrà passar fins que Catalunya no sigui independent o com a mínim hagi celebrat un referèndum.