La prova que el referèndum està en perill i que caldrà lluitar perquè es pugui executar com cal és la insistència amb què algunes veus maquiavèliques el vinculen als pressupostos. Aquesta vinculació és la que permet que Enric Millo pugui utilitzar el cadàver fresc d'una nena morta per llançar-lo contra l'independentisme, per escàndol de les persones sensibles i també de les hipòcrites. 

Quan les preguntes són equivocades, les respostes surten tortes i pedants, com la retòrica d'aquests jovencells que es pensen que coneixen el poder perquè li serveixen el llomillo a un senyor ben situat. Si jo et pregunto si prefereixes que mati el teu pare o la teva mare, l'única resposta correcta que pots donar-me és que matar està malament. Només els dolentots i els innocents es posen a filosofar sobre les ambulàncies i les dificultats de decidir.

Amb el referèndum, i la Catalunya d'esquerres i de dretes, passa igual. Justament per això els dolentots han vinculat l'autodeterminació a uns pressupostos que gestionen una ínfima part dels impostos que generen els catalans. Mentre es pugui barrejar l'autodeterminació amb interessos partidistes, les preguntes seran capcioses i les respostes faran mal i no duran absolutament enlloc. Això és el que necessita Espanya. 

Justament perquè l'autonomisme es basa en obligar-te a decidir coses absurdes, ja es veu que l'objectiu de l'Opus Night és aconseguir que la CUP no es presenti a les properes eleccions. La CUP està en perill, perquè és com Trump als Estats Units, trenca totes les màfies del sistema, que són les que permeten que l'autonomia aguanti i que el català emprenyat segueixi obeint interiorment els dictats de La Vanguardia. No sé si és necessari recordar que l'acte de l'altre dia a Europa sobre l'autodeterminació dels pobles no s'hauria celebrat sense la pressió de la CUP. 

Una manera d'aconseguir desactivar els cupaires és fabricant un Referèndum defectuós que porti alguns grupuscles a demanar un pausa per reflexionar. Una altra manera és que el Referèndum no es faci i que el partit de l'Anna Gabriel quedi com el pobre cornut que paga la festa. La tercera manera d'anul·lar la CUP és que els pressupostos no s'aprovin a causa de la intransigència d'algun sector ofuscat. 

Llavors, si el govern de la Generalitat impulsés un simulacre de referèndum igualment, a més de donar una pasta al propietari del diari Ara, liquidaria la CUP per una bona temporada. Aquest seria l'escenari que permetria de dissoldre millor les despulles dels cupaires dintre de Podemos, que és el somni dels noiets d'ESADE. Amb l'esperit de la CUP liquidat seria més fàcil tornar a consolidar el marc autonòmic, que és aquest en el qual el president de la Generalitat ha de respondre preguntes incisives a la tele indígena, com si gestionés el pressupost i els recursos d'un Estat.

Enric Vila
Opinió Just RUI it Enric Vila