Té gràcia aquest vídeo que Pablo Iglesias ha gravat per mirar d'explicar als demòcrates espanyols per què Podemos intenta expulsar Albano Dante Fachin del seu partit a través d'un referèndum. Fa quasi tanta gràcia com aquest altre vídeo que recull una picabaralla entre Alfred Bosch i Fernando de Páramo, en una tertúlia de La Sexta. Els estils de Páramo i d'Iglesias són diferents, però el fons del seu discurs és el mateix. Com alguns ja sabíem per experiència familiar, la unitat d'Espanya és incompatible amb la llibertat de pensament. Com va dir Millán Astray, la intel·ligència ha de morir perquè l'Estat espanyol pugui sobreviure.

El problema de la democràcia espanyola és que quan els catalans es posen a pensar sense por acaben arribant sempre a la mateixa conclusió. Qualsevol que vulgui entendre per què la democràcia va trigar tant a arribar a Espanya i per què el periodisme espanyol té una tradició de censura tan salvatge només ha d'observar la violència que els protagonistes dels dos vídeos exerceixen sobre les paraules per retorçar-les i pervertir-les. L'única manera d'encaixar Catalunya dins d'Espanya és que Fernando de Páramo aconsegueixi aparèixer com una víctima d'Alfred Bosch, mentre l'insulta, i que Iglesias expulsi Dante Fachin del seu partit apel·lant a la democràcia interna.

Ara que s'ha destapat la caixa dels trons, si volen un consell, llegeixin els diaris i mirin les televisions com si Espanya fos una dictadura o no entendran res. Una dictadura moderna, si volen, amb internet. Però una dictadura, amb les dosis intolerables de grolleria i de mal gust que correspon a aquesta mena de règims. Mentre Catalunya no aconsegueixi expulsar Espanya del seu territori, recordin que les vaques volen i que Salvador Dalí no va esdevenir un geni mundial del surrealisme tan sols per un atzar de l'àcid desoxiribonucleic.