L'única oportunitat que l'Estat espanyol té d'aturar la celebració d'un Referèndum és que els catalans ens continuem creient els seus farols. En aquest sentit, encara que ens ofengui la pituïtària democràtica, és molt útil que la CUP cremi imatges del Borbó. Sobretot tenint en compte que TV3 encara parla del Dret a Decidir, que és un concepte localista, que estrafà el Dret a l'autodeterminació.

La reacció de la justícia a les provocacions de la CUP, tot i semblar exagerada, es perfectament coherent amb la necessitat que l'Estat té de glorificar la corona imposada el 1714, per mantenir la unitat d'Espanya. Sense un dictador com Franco o un rei de la casa dels Borbons que mantingui viu l'imaginari cabdillista de l'Estat, tots els raonaments polítics i econòmics acabarien remant a favor de restablir la llibertat de la nació catalana. 

Els símbols són la base de qualsevol país, i són també l'instrument més fi per entendre l'essència del seu poder i del seu paper en el món, més enllà de la retòrica dels partits i dels diaris en cada etapa de la història. Quan un cupaire crema la imatge del Borbó, allibera la imaginació dels catalans de les pors subconscients i dóna al país una mica més marge per crear i per pensar; en canvi, la mateixa acció incendiària acorrala l'imaginari espanyol i el fa entrar en contradicció, per més que la justícia actuï. 

Si els polítics conservadors estiguessin menys adoctrinats i es preocupessin menys de la CUP, haurien ofert a Felip VI de mantenir la corona catalana a canvi d'autoritzar un Referèndum i demanar perdó. Desgraciadament, no crec que el Rei ho pogués acceptar, ni tan sols encara que volgués. Més que res, perquè llavors serien els nois del PP i de Ciutadans -i segurament també alguns del PSOE i Podemos- que cremarien imatges del monarca i demanarien la seva destitució. Potser va ser per aquest motiu que Alfons XIII va preferir exiliar-se abans que intentar negociar amb els republicans. 

L'Estat sempre ho ha sacrificat tot per evitar que emergís el fons del conflicte entre Madrid i Barcelona. Per això resulta fàcil veure que el TC farà amb el Referèndum el mateix que la delegada del govern de Madrid va fer amb les estelades a la final de la Copa del Rei: gesticular, i mirar aviam si ens acollonim o muntem alguna performance folklòrica. Abans de prohibir el Referèndum frontalment, l'Estat intentarà qualsevol mena de pacte tòxic o estrany i anirà posant petits recursos. Impedir-lo per la força seria reconèixer justament allò que es vol negar. 

Per tant, no és veritat que sigui "més fàcil" aconseguir la independència que organitzar un referèndum com diu Viver Pi-Sunyer. A més, tampoc no es tracta de fer allò que és més fàcil, sinó de fer allò que és més just i connecta millor amb la força i amb la història del país. Esperem que el president Puigdemont és busqui uns assessors que no tinguin el cap tan ple de palla espanyola. I sobretot que el seu partit comenci a assumir que el seu problema no és la CUP, sinó que no es pot seguir alimentant de joves servils que confonen la seva inseguretat i la seva forma de promocionar-se amb les accions que necessita el país.