El PDeCAT es pensa que el referèndum no es pot fer sense l'acord d'Espanya. ERC creu que no es pot fer sense la col·laboració del PDeCAT. La CUP està més centrada en la desobediència que en la construcció d'un país independent. Per sobreviure, Rajoy necessita un enemic que bordi però que no mossegui, per això els seus diaris exploren la resurrecció de Mas. Els populars necessiten lligar curt el PSOE amb l'excusa de Catalunya perquè la situació no se'ls desbordi. Pablo Iglesias sap que no podrà guanyar tot sol unes eleccions. Tot i així fa servir el referèndum de martell per colpejar el cap de l'Espanya nacional i sobreviure. 

La situació és delicada per a tothom. El referèndum és una mena de kriptonita per a l'Estat perquè dissol l'imaginari de la Transició. Cada dia que la idea del referèndum segueix viva, la política espanyola es debilita i els partits van perdent credibilitat. L'Operació Diàleg era un intent de disfressar el fet que l'única cosa que no necessita ser pactada entre Catalunya i Espanya és l'autodeterminació. Durant els mesos precedents al 9-N es va amagar que el primer referèndum del Quebec era unilateral. Els processistes també van passar per alt que, a la Gran Bretanya, Alex Salmond no va pactar la convocatòria amb Londres; senzillament va negociar els detalls de la celebració.

El culebrot de les converses entre Rajoy i Puigdemont són un intent d'allargar l'Operació Diàleg. Miquel Iceta no ha ajudat a activar-lo per amor a l'art. El PP es veu iniciant un cicle hegemònic de 10 anys, però necessita donar temps al PSOE de Susana Díaz per mantenir-se en el govern. El PSC necessita demostrar a Ferraz que és una peça imprescindible en el control de Catalunya, perquè només així podrà tenir un espai al costat del colauisme. Si Puigdemont entengués l'eina que té entre mans, no hauria acceptat de veure's en secret amb Rajoy, sense discutir primer la qüestió del referèndum amb llums i taquígrafs.

L'autodeterminació és una màquina de triturar perquè és una idea que queda fora del control de la política espanyola. El referèndum no es pot aturar perquè és una gran arma electoral i, a més, encara que els processistes no s'ho creguin, no necessita cap llei suplementària ni el permís de l'Estat espanyol. Els intents que els diaris fan de ressuscitar Mas només aconseguiran posar de manifest fins a quin punt el 9-N va ser una comèdia. Com més volada agafi l'expresident, més es veurà que va enredar tothom, i més a prop de l'abisme jugaran tots els partits. 

Fa uns dies em va trucar un periodista de la revista Tiempo assegurant que ha trobat viva una filla il·legítima de Companys. Les relacions entre Catalunya i Espanya encara es mouen en aquest imaginari subjacent. Per això els discursos són tan esclaus de la por i els prejudicis, i la política es va banalitzant. L'Estat necessita mantenir viva la fantasia de la violència perquè no es desfaci l'embruix de la Transició. A les campanyes de Madrid que insisteixen en la imatge del català violent, s'hi van sumant l'entorn d'Ada Colau i de l'ERC protripartit, que mira d'ocupar el lloc del pujolisme amb articles com aquest

Quan vaig llegir el post alarmista de Roger Palà, vaig pensar en una conversa que un amic va tenir amb un responsable del PP:

- Diga-li a Rajoy que farem el referèndum.

- Així anireu a sang i fetge?

- No, he dit que posarem les urnes.

Tot i que la condició humana és feble, aquesta vegada l'Estat espanyol ho tindrà difícil per fer passar els bons per dolents.