Amazon obrirà finalment una llibreria a Manhattan. Després de passar-se un lustre batallant amb les grans editorials per imposar el llibre electrònic, sembla que el senyor Bezos ha pactat una treva amb el paper imprès. El canvi de rumb arriba just quan les costures del sistema occidental pateixen més. 

El discurs cultural ha pres una funció tan decisiva en l'articulació del poder polític i econòmic que l'estancament del llibre digital fa pensar en aquestes resistències ràncies i vagament aristocràtiques que solen trobar els processos de canvi històric. Mentre que la indústria de la música i l'audiovisual s'han acabat per adaptar als nous formats tecnològics, el negoci de la paraula escrita continua en les mans de sempre.

No és el mateix poder piratejar llibres que poder piratejar música. Igual que no és el mateix penjar vídeos de Youtube a Twitter que piular contra les cortines de fum que llancen els governs. Es poden donar molts arguments romàntics a favor de l'olor de la tinta i del plaer de passar pàgines. Però la forma de llegir ha canviat i el tema de fons és que si liberalitzes el coneixement amb llibres digitals tirats de preu, i fàcils de reproduir de franc a internet, els resultats electorals acaben esdevenint imprevisibles. 

La lluita pel control dels símbols i els missatges és tan descarnada que, mentre Amazon obre una llibreria a Manhattan per aliar-se amb els vells interessos editorials, el nou president dels Estats Units continua atrinxerat al seu compte de Twitter per defensar-se dels periodistes. Els monopolis s'han esmicolat i la lluita pel poder s'ha convertit en una sorollosa guerra psicològica, amenitzada per ramats de masses enfollides per la por i la propaganda, que els prínceps utilitzen els uns contra els altres.

Amb la justícia i la policia cada cop més qüestionades, el llibre de paper és un dels darrers reductes de prestigi que li queda a l'antic règim. Tenint a prop polítics com García Albiol, té gràcia que els diaris de Rajoy insisteixin tant a recordar que Trump és un illetrat. Només cal escoltar els polítics joves més protegits per la premsa per veure que la tinta impresa aviat esdevindrà una impostura com una altra. Com a mínim, Mas no fa veure que llegeix, per dissimular que no té pensament.