“L'any vinent no seré president de la Generalitat”. Paraules textuals del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Si agafem aquest titular, sense la resta de l'argumentació que l'acompanya, podem obrir un ventall d'especulacions molt interessants de cara a omplir espai i minuts informatius en dies d'escassetat informativa.

I una de les interpretacions possibles és que el que va dir el President és que no es presentarà com a candidat del seu partit en les pròximes eleccions. A partir d'aquí podem parlar de debat successori i, fins i tot, dir noms de persones que es postulen com a candidat (o candidata) del Pedecat en aquestes hipotètiques eleccions sense data i, el que és més important, sense ni causa (encara) ni objectiu (dependrà de la causa).

Però abans d'obrir la caixa de l'especulació, què us sembla si repassem, sencera, la reflexió que va fer Carles Puigdemont a Ràdio Barcelona: “L'any vinent no seré president de la Generalitat”, va afirmar, efectivament, Puigdemont. Antoni Bassas, present en la conversa, llavors va preguntar-li: “Per què no ho serà?”. A partir d'aquí, la reflexió-argumentació és: “El calendari que ens hem marcat és una legislatura de 18 mesos. Els 18 mesos s'acaben a l'estiu, amb dos mesos de marge per motius tècnics, i ens hem compromès a convocar eleccions constituents, com a màxim, sis mesos després de la convocatòria del referèndum, i jo ja he anunciat manta vegades que la meva feina s'acaba amb aquest propòsit i jo no tinc cap vocació de continuar sent candidat”.

Llavors intervé novament l’Antoni Bassas: “Si no és que el que passi al setembre no sigui un referèndum i siguin unes eleccions...”. I Puigdemont li respon: “En tot cas l'escenari i l'encàrrec que a mi se'm fa i el compromís que jo tinc amb el Parlament de Catalunya i la gent és culminar aquest període que va de la postautonomia a la preindependència. Aquest és el meu encàrrec i s'acaba aquí. I ha de ser així perquè el que vingui després, i jo vull que vingui un estat nou. Si la voluntat del poble de Catalunya no és fer això, el que vingui després, en tot cas, és una etapa nova que demana eines i lideratges nous i, per tant, no és la meva vocació, tampoc”.

Traduït: “Jo tinc l'encàrrec de fer un referèndum i les posteriors eleccions. I només preveig aquest escenari, durant el qual compleixo el meu compromís i marxo. I no faig hipòtesis sobre escenaris no plantejats”.

Per això, quan l’Antoni Bassas li diu que què passaria si el que hi hagués al setembre fossin unes eleccions, ell insisteix que no pot suposar altres situacions. Fixi's que l'inici de la resposta és: “En tot cas l'escenari i l'encàrrec que a mi se'm fa...”. No parla en condicional, no parla de possibilitats, de si passa això o si passa allò. Tota l'estona es manté en el que ara en diem “la pantalla actual”. I ara vostè em dirà: "Sí, però afegeix «aquest és el meu encàrrec i s'acaba aquí», això vol dir que se'n va". Bé, no serà per falta de ganes, però fixi's que diu “el meu encàrrec s'acaba aquí”. No diu res de la possibilitat de tenir un nou encàrrec i què passaria si es plantegés.

Per tant, estic dient que Carles Puigdemont serà candidat? No. El que dic és que no ha dit que no ho serà, que és molt diferent. Per què no ho ha dit i per què és diferent, dues coses que en la seva argumentació van lligades? Perquè està convençut que hi haurà referèndum, per tant, ara mateix no es planteja una situació diferent de la derivada de l'encàrrec rebut.

A partir d'aquí, què passarà? Impossible saber-ho. Els pròxims mesos poden passar infinitat de coses que, a la vegada, poden provocar infinitat de coses més. O no. En tot cas ningú ho sap.

Al nostre país tota la vida havíem tingut legislatures de quatre anys, o com a poc de tres. I durant aquest temps tot tenia un ritme, un mecanisme previsible. Des que vam entrar en l'era d'això que en diem el Procés, tot va molt ràpid, tot passa d'un dia per l'altre. Les etapes es cremen com un bosc mediterrani a l'agost. I d'aquí al juliol, vagi vostè a saber on serem. Potser hi ha hagut un referèndum i Carles Puigdemont és a casa seva. O potser no hi ha referèndum i sí unes eleccions “normals”, o “referendàries”, o “constituents” o vagi vostè a saber quin nom ens haurem inventat. O potser continua la legislatura, per què no?...

Quan passi una cosa, la que sigui, serà quan sabrem si es tracta de l'actual encàrrec o d'un de nou. I si és aquesta segona possibilitat, sabrem si l'actual President l'accepta o no. Això si no succeix que el seu partit oblidi que Puigdemont és ara mateix el seu gran actiu i decideixi agafar només el titular que encapçala aquesta peça, oblidar-se de l'argumentació, tirar pel dret i triar un candidat (o candidata). Que també pot passar.