Sigui fruit d'un error, d'un lapsus o bé d'una estratègia dissenyada per assolir acords, el cert és que la reforma federal, tantes vegades anunciada pel PSOE, ha quedat reduïda al document entregat per Pedro Sánchez als partits amb els quals negocia la seva investidura a un mer anunci electoral. No només ha hagut de corregir un redactat en el qual es comprometia a "abordar la reforma federal ni que sigui mínimament", esborrant precipitadament amb típex el "mínimament", sinó que el mateix concepte federal sembla haver passat per la liquadora fins a fer-se irreconeixible. S'accepta que hi ha un problema territorial i se situa a Catalunya, però no es preveu cap iniciativa política, cap proposta ni tampoc cap de les reivindicacions que han format part dels partits constitucionalistes catalans, com el principi d'ordinalitat en matèria de finançament autonòmic o el blindatge d'algunes competències, com, per exemple, la llengua.

Curiosament, o no tant, tant Ciutadans com Podemos han reaccionat favorablement al document. Consideren que fàcilment poden arribar a un acord, ja que les propostes socials els semblen importants i les regeneracionistes també. Fins i tot Pablo Iglesias ha valorat que la proposta de Sánchez s'assembla molt al programa de Podemos. Ha de ser també un lapsus perquè, quan ha vingut per Barcelona, Iglesias ha defensat amb vehemència el referèndum, i no és que el document no en parli, sinó que pel camí ha caigut fins i tot la reforma federal. Deu ser que el document s'acabarà aguantant al final més o menys com a text de treball en funció de la vicepresidència que reclama Iglesias o dels ministeris que acabi negociant amb Sánchez? El cert és que l'aval de Ciutadans no hauria de ser difícil amb aquest text, però si a més Iglesias s'hi posa tan bé, potser sí que el secretari general del PSOE aconsegueix tirar endavant la seva investidura.