El Tribunal Constitucional no ha volgut jugar el paper de policia dolent, que li demanaven el Partit Popular i Ciutadans, i ha rebutjat per unanimitat la suspensió del ple del Parlament que se celebrarà dilluns vinent i que aprovarà una resolució que pretén ser l'inici del procés de desconnexió de Catalunya de la resta d'Espanya. Encara que diu ser conscient del risc que el ple del Parlament l'acabi aprovant (62 diputats de Junts pel Sí i 10 de la CUP l'avalen, dels 135 escons que té la Cambra), s'ha decantat per no suspendre-la, ja que la resolució està en fase d'acte preparatiu, no s'ha aprovat i el contingut últim es desconeix.

Encara que el TC ha adoptat la solució més esperada, d'acord amb la doctrina que l'Alt Tribunal ha anat elaborant amb el pas dels anys, no és menys cert que ha volgut actuar de portes enfora amb prudència. Vaja, que s'ha posat de perfil, incòmode com està, a més, després de la modificació exprés del Tribunal Constitucional implementada a través d'una llei aprovada pel Govern del PP. Al mateix temps, ha advertit JxSí i la CUP que actuarà amb determinació, circumstància que es produirà a partir de dimarts vinent quan el govern espanyol la recorri. Amb les dues interlocutòries del TC, la Mesa del Parlament esquiva, en primera instància, una hipotètica inhabilitació, fet que s'hauria produït si l'Alt Tribunal hagués obligat a retirar del ple la resolució i s'hagués fet cas omís.

La pilota tornarà, una vegada la resolució estigui aprovada pel Parlament, d'alguna manera al Govern català en funcions. Sobretot, perquè en el punt cinc s'insta al Govern català a iniciar en el termini màxim de 30 dies la tramitació de les lleis de Procés Constituent, de Seguretat Social i d'Hisenda Pública. És obvi que més enllà de la vulneració del marc constitucional que pretén la resolució hi ha un altre factor afegit gens menor: les facultats d'un govern en funcions escapen de la tramitació ordinària de lleis. El contrari seria retorçar l'ordenació. I no per una constitució o una altra, sinó per l'esquema racional del parlamentarisme a tots els països democràtics i al llarg de molts anys. Dit d'una altra manera, el Govern en funcions és d'una altra legislatura, no té la confiança del Parlament actual i només pot despatxar qüestions de tràmit. El que obligarà necessàriament a la investidura d'un president o presidenta si es vol complir la resolució de la Cambra catalana.