Tal dia com avui de l'any 1493, fa 524 anys, naixia a València Joan Lluís Vives i March, una de les figures senyeres de la cultura, del pensament i de la política europees de la centúria del 1500. Vives va néixer en el si d'una família de la potent comunitat de jueus conversos en la València de la plenitud postmedieval. Una comunitat de la qual formaven part els Santàngel -banquers de la Corona catalanoaragonesa i financers del primer viatge de Colom a Amèrica- i també, molt probablement, els mateixos Colom. Els patrònims originaris de les nissagues paterna i materna de Vives eren Abenfaçam i Xaprud, i formaven part de l'elit mercantil de la ciutat de València.
A principis del 1500 la comunitat conversa de València va ser objecte d'una persecució que tenia un caràcter més polític que religiós. La Inquisició va arruïnar la família Vives, obligada a pagar elevades sumes per la remissió de penes. Vives va escapar a París. Estudiaria a la Sorbona i amb 21 anys ja era autor i professor de la Universitat. Poc després impartiria a la prestigiosa Universitat de Lovaina i s'establiria a Bruges, a casa dels Valldaura -uns parents, també de València, que havien fugit anys abans. Els Països Baixos hispànics, que es mantenien lliures de l'asfíxia inquisitorial, van esdevenir el punt de concentració de l'exili judeoconvers peninsular.
Poc després, Vives impartiria a Oxford. Allà assoliria el zenit del seu prestigi i de la difusió del seu pensament. Va mantenir correspondència amb els més destacats governants d'Europa, fent proselitisme dels valors de la pau i de la unitat europea. A Londres va tenir una relació molt estreta amb dues de les grans figures del pensament de l'època: Thomas More -el gran humanista anglès- i Caterina d'Aragó -la reina catalana d'Anglaterra. Amb la reina va mantenir una intensa correspondència, sempre escrita en català. Vives no va tornar a València. La mort a la foguera del seu pare i dels seus germans a mans de la Inquisició el van apartar per sempre del seu origen.