Un dia algú va decidir que, per un polític extremista i populista, la millor manera de destacar és fer soroll. Soroll mediàtic. I com més soroll, millor. I la prova que aquest algú tenia raó és que ara mateix estic parlant de dos polítics extremistes populistes que dediquen el dia a dir barbaritats perquè algú els faci cas. Si no s’haguessin dedicat a dir barbaritats ni jo ni ningú en parlaríem. Per tant, felicitats, objectiu assolit.
De Donald Trump no puc afegir gaire a tot el que ja s’ha dit d’ell i per gent que en sap molt més. La seva provocació constant busca la reacció contraria que el permeti continuar provocant a la recerca de la següent reacció contraria que el permeti continuar provocant. I així fins l’infinit. Una situació que 1/ converteix el debat polític en una pura competició primària d’acció-reacció que evita parlar d’idees, un camp sempre molest pel populista i 2/ retroalimenta els seus oposats més radicals que veuen en la resposta a la seva provocació, una manera de situar-se també ells al centre del debat.
I d’Óscar Bermán, regidor del PP de Palafolls, dir només que, per fi, després de molts intents, ha aconseguit el seu propòsit llargament buscat de sortir a tots els mitjans. I gràcies a aquest moment:
Bermán, desconegut fins avui per la majoria de la gent, ha tingut un aliat incondicional tot aquest temps que intentava treure el cap mediàtic sense èxit: alertadigital.com. Aquest mitjà, conegut per excretar els titulars més lisèrgics de la xarxa, ha creat una petita legió d’alertaaddictes que cada dia bocabaden davant del seu enginy. Si no és un habitual de la cosa, li faig un petit tast:
Doncs bé, des del 27 de gener fins avui, Alerta Digital ha publicat 17 noticies en que el protagonista era Óscar Bermán (si fa o no fa, una cada tres dies). A veure, per ser un anònim regidor de l’oposició a Palafolls sense cap altra responsabilitat política, no està malament, no troba?
Ara que ja és famós, doncs, els seus fans frisem perquè ens expliqui l’origen d’aquesta entranyable relació (la de Bermán i Alerta). Potser hi ha alguna cosa que no sabem i que hauríem de saber? De la mateixa manera que esperem que Sociedad Civil Catalana, un dia que tingui temps i sens pressa, ens expliqui d’on surt el milió d’euros que apareix al seu pressupost sense cap origen conegut. I com també esperem que Félix de Azúa ens expliqui la veritat de la seva precipitada marxa de Catalunya que, per suposat, no té res a veure amb això que va dient de la por a que la seva filla de 4 anys s’eduqui “en un sistema talibà” que ensenya a “odiar a Espanya”.
I, ja posats a demanar, que el senyor Bermán, Societat Civil Catalana i el senyor de Azúa ens ho expliquin a Alerta Digital. Bé, o en un míting de Donald Trump.