Començo a tenir enveja de tota aquesta gent amb responsabilitats familiars i importants càrregues econòmiques que resulten incompatibles amb la vida ociosa i el cultiu de l'hedonisme a temps complet. Les vacances i les relacions d'amistat amb persones sempre disposades a trepitjar el carrer estan fent efecte en la meva salut i en el meu compte corrent. En els últims 15 dies quedar-se sense sortir ha estat una excepció que confirma la regla: els bars a Espanya estan oberts de dilluns a diumenge. L'agost és el mes en què absolutament cada dia hi ha festa en algun barri, poble o casa d'algú, i per això afronto la segona quinzena del mes amb molta valentia, un palet d'Espidifen 600 i diversos sobres d'Almax dins de la bossa.

Igual com jo, cada vegada veig més gent al carrer sense importar l'hora ni el dia, i un dilluns a la nit pot ser perfecte per ajuntar-nos 15 persones a beure'ns el sou en unes quantes hores. Com els meus pares, jo també reconec que la crisi es dilueix bastant entre els gels del gintònic, i em qüestiono què haurà passat perquè la vida òptima, la bona vida, s'hagi consagrat fonamentalment al lleure constant i la necessitat de sortir de copes. No sé si és l'ambient festiu o la falta de govern el que ens fa estar en una espècie d'èxtasi constant, però aquest agost veig els meus conciutadans especialment desfermats. La joventut, que abans s'esgotava abans dels 30, pot ara allargar-se fins als 60 sense complexos de cap tipus, i els joves i els ancians coincideixen en les festes populars, les discoteques i les festes patronals proveïts del mateix sentit del ridícul.

Això amb Franco no passava. I allò del govern, tampoc.

No sé si és l'ambient festiu o la falta de govern el que ens fa estar en una espècie d'èxtasi constant, però aquest agost veig els meus conciutadans especialment deslligats

Si el tràngol habitual era haver de posar excuses a parella i família per poder sortir amb els amics, n'existeix un altre de molt més pervers i contemporani, el d'haver de fabricar evasives per poder quedar-se a casa veient l'última reposició de Dirty Dancing, abraçada al gos, dissabte a la nit, menjant una enorme pizza de cansalada i xampinyons, amb els peus ficats entre els coixins del sofà i unes calces d'aquestes que t'arriben fins al melic i que guardes per a les solitàries i fredes nits d'hivern.

El fenomen espanyol no passa desapercebut a la resta del món i les previsions hoteleres assenyalen que aquest any es trencarà novament el rècord de l'any anterior, amb més de 70 milions de visitants el 2016. Només a Catalunya, aquest any se superaran els 18 milions de turistes estrangers. El bon temps, els preus assequibles –obviem en aquest punt la meva estimada Barcelona– i els alegres borratxos que poblen els nostres bars donen personalitat i color a un agost, aquest agost, que per a mi ja és el més llarg i intens de l'última dècada.

Només a Catalunya, aquest any se superaran els 18 milions de turistes estrangers

Si tu també sents que la vida se t'escapa entre les copes de pilota i els cigars fumats per inèrcia, i que el mes vinent el lloguer (o hipoteca) el pagaran uns simpàtics marcians vestits de plantofada a tota la cara, he creat un decàleg d'excuses per sobreviure a l'agost.

- Si realment t'has proposat de no sortir, no llegeixis els whatsapps del teu grup d'amics. Mantenir-se a l'ombra implica evitar assabentar-se de tot el que parlen/fan els que sí que sortiran. No siguis d'aquest tipus de persona que va a la platja nudista amb banyador.
- Quedar-se al poble, on són tots, multiplica les possibilitats de canviar el pijama pels talons. Vés-te'n lluny. A poder ser, canvia de província.
- No acceptis xantatges, ets fort. Les cares de pena de les maleïdes emoticones les van inventar els meus amics.
- Si l'excusa és el teu últim rotllet, almenys busca-te'n un de sanot, d'aquests que volen quedar amb tu diumenge al matí per fer una ruta de senderisme cardiosaludable.
- Si tens un dinar familiar, rebutja qualsevol tipus de didalet a la sobretaula. Els didalets són l'inici de la decadència i tothom sap que mai no es prenen d'un en un.
- Si ja has sortit i vols anar-te'n abans que els altres, simplement fes una bona bomba de fum. Apaga el telèfon, queda't sense bateria, consumeix totes les dades. Perd-lo i torna'l a trobar casualment sobre la tauleta de nit l'endemà.
- "Una canya i ens n'anem" és l'últim misteri de la Verge de Fàtima. Revisa molt el teu compte per convèncer-te del teu nul sentit de l'autocontrol.
- A l'agost també es treballa. Si ets d'aquests afavorits, utilitza'l sempre com a excusa.
- Tingues un petit accident domèstic.
- La teva àvia continua viva i està molt malalta. Et necessita.
- Queda't embarassada i pateix un avortament espontani a l'octubre.
- I, sobretot, mai no et penedeixis d'haver sortit. La culpabilitat és de covards i no treu la ressaca.

 El que està fet, ja està fet i per a la resta, ibuprofèn.