Quan les feministes nord-americanes dels anys seixanta van posar de moda l'eslògan "l'àmbit personal és polític" estaven rebel·lant-se contra tots els homes –inclosos els que s'integraven en grups d'esquerra– que es burlaven dels problemes femenins per considerar-los poc rellevants per a l'esfera pública. Moltes dones es van agrupar llavors en el Women's Liberation Movement i en la National Organization for Women (NOW) i es van adonar que totes elles compartien els mateixos problemes: havien estat instruïdes en el matrimoni i en la cura de la família, les seves carreres professionals eren secundàries, els seus sous molt més reduïts i els seus cossos continuaven sent el recipient on altres dipositaven, amb més o menys encert, les seves ànsies de reproducció i buidatge d'esperma. Els grups de dones van pressionar les administracions fins a aconseguir el control sobre la seva sexualitat, mesures anticonceptives que no depenguessin dels homes i el dret a l'avortament. Compartint les seves experiències, i difonent-les, van aconseguir que l'àmbit personal fos polític.

En alguns estats d'Amèrica del Nord és també on es van començar a fer populars des de finals dels anys vuitanta els contractes de maternitat subrogada, popularment coneguts com a "ventres de lloguer". Una opció legal que permetia –i permet– a parelles adinerades llogar l'úter (i de vegades els òvuls) de dones pobres per complir els seus desitjos de ser pares. Les dones van tornar a ser recipients on altres dipositaven les seves il·lusions i un cert aire de superioritat moral previ pagament del fetus que creixia a l'interior d'una altra. Parelles de tot el món escullen avui aquesta via per aconseguir mares gestants a través de catàlegs gairebé pornogràfics on s'anuncien races, excel·lents antecedents mèdics, nivell educatiu o èxit de la gestant en experiències prèvies. Mentre demanem als nens que adoptin gossos abandonats, diem als adults que comprin nens a la carta.

Les dones hem d'entendre que la maternitat no és un dret

Malgrat l'impacte físic i emocional d'un embaràs, la primera norma d'aquests procediments és que les gestants no poden penedir-se. Vigilades durant tot l'embaràs com esclaves amb la cadena al turmell, són obligades a firmar contractes on renuncien per tota la vida als seus drets com a mares, i perden qualsevol capacitat de decisió sobre el seu propi embaràs i part. Després de separar la mare gestant, que de vegades és també la mare biològica, del fill (normalment a la mateixa sala de parts) els feliços pares s'emporten el seu preciós nadó a casa. Hi ha agències que tornen tot, o part dels diners, si el nen mor en el part o en els primers mesos. La vida de la gestant perd qualsevol valor en el moment en què no serveix per a la seva comesa.

A Espanya, la maternitat subrogada està prohibida per llei i els fills són sempre de la mare que dóna a llum. Segons l'article 10.1 de la Llei 14/2006 de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, "serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer". Però les agències de subrogació internacionals intenten captar clients assegurant-los una filiació en l'Estat espanyol amb arriscades solucions que passen en alguns casos perquè el pare d'intenció –sempre que sigui el pare biològic també–, adopti el nen en el lloc de gestació prèvia renúncia de la gestant i, una vegada a Espanya, la seva parella el pugui adoptar també. Una cosa completament evitable en el cas de l'adopció. Imaginin un conflicte de parella que deixi una de les parts –la mare d'intenció– sense cap dret de filiació. Una dona soltera o una parella lesbiana en un país on no s'atorgui la maternitat per sentència judicial ho té molt més complicat i pot quedar-se sense el seu "fill" al final del procés.

Les dones hem d'entendre que la maternitat no és un dret. Dret és la vida digna, dret és no haver de recórrer a utilitzar el teu cos com a incubadora dels fills d'altres, dret és que no et separin del teu nadó just quan acabes de parir. Dret és decidir sobre el teu cos, el teu embaràs i el teu part. Dret és poder penedir-te'n si un dia t'enamores de qui portes dins. Dret és tenir una feina i un sou digne que t'asseguri una bona qualitat de vida per a tu i els teus fills. Quan les persones riques participen en la compra del cos d'una dona pobra per satisfer els seus anhels paternals, estan traspassant els límits de l'àmbit personal i entrant en el pedregós terreny del polític, convertint la gestant en una màquina més del sistema i el fruit del seu ventre en el producte més obscè del capitalisme.