"S'hauria de" va ser l'expressió que més va pronunciar la magistrada Paz Filgueira, titular del Jutjat de Violència sobre la Dona de Vigo, a la xerrada que va impartir fa pocs dies a la meva ciutat i a la qual vaig tenir el plaer d'assistir. S'hauria d'apartar els nens del seu progenitor (no pas pare) maltractador, hi hauria d'haver una sala habilitada perquè els nens i les mares no es trobin amb el criminal, hi hauria d'haver prou jutjats especialitzats en violència de gènere, hi hauria d'haver sempre psicòlegs disponibles per als menors. S'hauria d'escoltar sempre la versió dels infants, fins i tot si tenen menys de 12 anys; els hauríem de preguntar amb qui volen viure, i tenir-ho en compte; els haurien de fer cas si diuen que no volen veure el pare. Hi hauria d'haver més punts de trobada i haurien d'estar dotats de personal especialitzat. Haurien de destinar-se molts més recursos a protegir-los i hauria de fer-se abans que fos massa tard. Hauria de ser obligatòria la formació en gènere per a jutges i fiscals que portin aquests casos, i hauria de ser presencial i continuada i no a través d'un curs en línia d'un mes de durada. Hi hauria d'haver molts més efectius policials destinats a la protecció de les víctimes de la violència masclista, i hi hauria d'haver un cos especialitzat i exclusiu de violència de gènere a la Guàrdia Civil. Hauríem de tenir unes forces i cossos de seguretat que denunciessin d'ofici els casos de maltractaments, molt més que no ho fan. Hauria de prevaldre el dret a la integritat física i emocional del nen (i per descomptat, de la mare) sobre aquest altre dret estrany i diví anomenat amor paternal.

En els últims mesos hem assistit a diversos casos esborronadors. Al febrer, un home de 27 anys es va llançar amb la filla nounada des de la segona planta de l'Hospital Infantil La Paz. Tenia antecedents de maltractaments amb una parella anterior. El maig d'aquest any, un home matava el seu fill d'11 anys a La Corunya. Tenia dues denúncies per maltractaments de la seva exdona, mare del nen. Una d'elles, condemnatòria per un delicte de coaccions; l'altra, sobreseguda per falta de proves, malgrat les amenaces rebudes per la dona a través de les xarxes socials. No hi havia cap ordre d'allunyament en vigor i l'amantíssim pare gaudia la mar de bé del règim de visites. L'1 de juny un nadó de vuit mesos va ser assassinat a Cadis pel pare, que va deixar malferida la mare, la qual estava embarassada. Va ser el sisè nen assassinat pel seu pare o la parella de la seva mare aquell any. Només entre 2004 i 2014, 44 menors van ser assassinats pels maltractadors de les seves mares. En més de la meitat dels casos el botxí va ser el seu propi pare, que va aprofitar el règim de visites per matar els fills.

Encara que als representants polítics se'ls ompli la boca parlant de la modificació de 2015 sobre la Llei Integral de Mesures contra la Violència de Gènere i sobre la nova Llei de la Infantesa, en la qual es reconeixen per primera vegada els nens com a víctimes de la violència masclista, continua sense retirar-se massivament la guarda i custòdia i la potestat als pares maltractadors. La justícia deu continuar pensant, en el fons, que les dones menteixen.

Com explicar, si no, el que va passar el maig d'aquest any a Granada, quan una dona va denunciar que la seva exparella, sobre la qual ja pesava una ordre d'allunyament per un delicte de maltractaments, li havia tallat la circulació amb el cotxe per cridar-li des de la finestreta: "Puta, dóna'm la nena. Us mataré a tu i la nena". Quatre testimonis directes van donar suport a aquesta versió. El jutge Miguel Ángel Torres va sentenciar que allò no era prou delicte per apartar l'agressor de la filla. En la seva sentència, el magistrat donava un cop de mà a l'agressor i en justificava així les amenaces de mort: "L'acusat, el que pretenia era que li donés la nena i per això no va dubtar fins i tot a recórrer a l'amenaça". "No beneficiarà la menor en res ni tampoc les relacions entre les parts prohibir a l'acusat que s'apropi a la seva filla".

Amb una justícia així i amb un president del Govern espanyol que anima a trucar al 016 com a solució total al feminicidi bestial que pateix l'Estat espanyol, cada vegada hi ha més víctimes que es mostren insubmises per protegir la pròpia vida i la dels seus fills. És el cas d'Ana Sarmentero, dona maltractada, que es va negar a portar la seva filla de 12 anys al punt de trobada pel "pànic" que li provocava veure el seu pare. Mentre el terror augmenta (el 2017 ha tingut el pitjor primer trimestre de violència masclista de l'última dècada), augmenten també els arxivaments i sobreseïments de les denúncies per maltractaments, gràcies a jutges que desconfien sistemàticament de les víctimes i que fonamenten les seves resolucions a la falta de proves i a les versions contradictòries de la dona maltractada, malgrat que es tracta d'un delicte comès en l'àmbit íntim, gairebé sempre sense testimonis, i on les uneixen llaços emocionals i de dependència amb el seu botxí.

Mentrestant, milers de nens víctimes del terror masclista estan condemnats a perpetuar la violència de gènere. La meitat de les dones maltractades de l'Estat tenen fills. Gairebé l'11% dels nens espanyols viuen en entorns de violència masclista. Segons la fundació IRES, la meitat dels nens homes que viuen amb progenitors violents reproduiran aquesta violència. Les nenes, en canvi, adoptaran actituds de submissió i obediència. Tindran més possibilitats de ser dones maltractades.

Des del 2008, el pressupost destinat a la prevenció de la violència masclista es va retallar fins a la meitat respecte d'aquell any, i només aquest any el Govern espanyol augmentarà ridículament la partida per les pressions de l'oposició. Una justícia lenta i sense recursos no és justícia. Una justícia masclista és una justícia assassina.

Diana López
Opinió La monja malvada Diana López