Diu la periodista i assagista americana Sarah Nicole Prickett que els mitjans de comunicació i la ficció, amb les seves constants referències a històries sobre violència, fantasies masculines i violacions, ajuden a encimbellar una "cultura de la polla" que ho envaeix tot. Més enllà de la cultura de la violació i de la cultura del violador, la cultura de la polla és totalitària i fa referència a aquest "orgull desorbitat que senten els homes de posseir i fer ús de la seva polla". Per això alguns són capaços de gravar i compartir els delictes que cometen amb ella.

La cultura de la polla es perpetua constantment en els nostres espais privats i públics amb gran acceptació, sota l'axioma universal que la polla (les polles) és un subjecte independent amb sensibilitats i necessitats pròpies i fins i tot drets i privilegis propis dels individus pensants.

Un bon exemple d'aquesta bonica manifestació cultural és el manspreading o eixarrancament. Una arrelada pràctica masculina que consisteix a obrir les cames en el transport públic envaint l'espai del passatger o passatgers del costat, normalment una dona, que ajunta les cames per compensar aquesta necessitat de centímetres que tenen algunes cigales i els seus respectius acompanyants/testicles. Si ets al costat, el normal és sentir els genolls i cuixes masculines fregant els teus i si ets al davant, benvinguda a la visió privilegiada i panoràmica dels seus atributs posats en safata. Més d'una hem viatjat en metro, tren o avió fent malabars per escapolir-nos de la carn de mascle entossudida a ocupar espai aliè. A més d'una falta de decòrum i de mala educació, el manspreading implica també violència simbòlica. Et fa petita mentre ells es fan grans. Et redueix i t'incomoda. Jo he arribat a canviar-me de seient. La polla mana.

Per això, un grup de dones usuàries del transport de Madrid van decidir fer alguna cosa per posar fi al manspreading. A través d'una campanya a Change.org van demanar a l'Ajuntament que posés cartells assenyalant la prohibició d'eixarrancar-se en el transport públic com es fa ja en altres països com els Estats Units o el Japó, perquè preservar una temperatura òptima dels testicles no és una preocupació exclusiva dels homes espanyols. La temperatura va ser l'argument que alguns van utilitzar aquests dies per justificar l'elasticitat dels seus adductors. Tanmateix, la relació entre obrir les cames i ajudar la pervivència de l'esperma és una idiotesa que es va encarregar de desmentir el biòleg Rafa de la Rosa en aquest fil de Twitter.

L'EMT (empresa municipal de transports) ha anunciat ja l'ampliació de la seva senyalització en autobusos per prohibir el manspreading.

Tres violacions denunciades al dia a Espanya donen una petita idea que concedir massa privilegis a les polles no fa més que alimentar el masclisme i la violència real

Però la cultura de la polla no es queda en l'eixarrancament. És habitual la imatge del mascle espanyol traient la cigala a passejar a altes hores de la matinada a qualsevol carrer, parc o jardí públic. Sortir d'un bar i anar esquivant exèrcits de cigales que es congreguen als voltants és una cosa que les dones hem de fer perquè molts homes tenen una natural predisposició per incomplir les normes de civisme en nom de la seva santa polla. Obviant la marranada que és pixar al carrer, us asseguro que no és agradable tornar a casa i topar-te amb dos senyors amb la cigala fora davant el teu portal.

També hi ha els que es posen la mà per dins dels pantalons fins a rascar-se la pròstata en qualsevol lloc i situació amb altres persones davant perquè sí, perquè se'ls han pujat els calçotets, o perquè els pica i no es desplaçaran a un lloc íntim a alleujar la seva coïssor. Nosaltres que som les dels salvaslips, compreses i tampons, les de la roba interior de licra i punta, les mitges, les faldilles i els leggings, nosaltres que patim candidiasi vaginal i destrosses del sòl pelvià després del part, ens tallaríem les mans abans de ficar-les dins de les nostres calces en públic. Un penis sobirà té drets que els humils conys mai no entendrem.

La cultura de la polla va molt més enllà de la violència simbòlica, de l'acudit, de la mala educació. Tres violacions denunciades al dia a Espanya donen una petita idea que concedir massa privilegis a les polles no fa més que alimentar el masclisme i la violència real. L'eixarrancament, la pixada al carrer, la foto de la cigala sense que l'hàgim demanat, que et freguin el penis mentre demanes una copa, o en un concert, i els webs que promouen postures per a violacions dins la parella per "quan ell vol i tu no", formen part d'aquesta hipermasculinització cultural en la qual creixen nens disposats a fer el que els surti de la cigala.

Us imagineu envoltats de dones ben obertes de cames marcant llavis vaginals mentre feu el trajecte Sagrera-Diagonal abans d'anar a la feina? O una filera de senyoretes ben educades amb les calces abaixades davant de la porta de la discoteca mentre salteu bassals d'orina per canviar de bar? Notar la forma exacta d'un cony a la teva esquena mentre buides tranquil·lament la teva ampolla de tònica? Serien unes ordinàries i unes putes i, potser, mereixerien ser violades. Doncs a mi m'ha passat i no sóc l'única.