En algunes ciutats dels EUA i el Canadà, cada 2 de febrer se celebra el Dia de la Marmota. La festa més popular és la de Punxsutawney, on a punt de trencar l'alba una marmota anomenada Phil surt del cau. Segons la tradició, si Phil veu la seva ombra, hi haurà sis setmanes més d'hivern. Si no és així, perquè està ennuvolat, la primavera està a punt d'arribar.

A Espanya, no hi ha tradició de marmotes que anunciïn l'arribada del bon temps, però sí polítics que surten dels seus caus i només veuen les seves ombres, la dels interessos de partit i la dels seus propis. Aquest any no hi ha hagut primavera, ni estiu, seguim al gener.

Ahir, 26-J, es complia un mes de l'altre 26-J i l'escena política ens va remuntar al més cru hivern. Felip VI va inaugurar la ronda de consultes amb els líders polítics per explorar si hi ha o no algun candidat que compti amb els suports necessaris per ser investit. I va ser entrar per la porta de la Zarzuela el primer d'ells, Pedro Quevedo (Nueva Canarias) i projectar-se sobre l'imaginari col·lectiu la mateixa imatge del passat 18 de gener. Fred, pluja, vent. Hivern.

Si no fos perquè Rajoy s'havia pres uns dies per a la "desconnexió" a Xanxenso i per la segona imatge estiuenca de Pedro Sánchez a Aldeanueva de Cameros que va circular per les xarxes socials, el fred ens hauria glaçat la sang que, la veritat és que, a punt està de glaçar-se'ns de només pensar que els qui tenen l'obligació de treure Espanya del bloqueig institucional estan de festa i relaxació pels pobles d'Espanya sense moure ni una cella per treure el país de l'atzucac en què es troba. Rajoy, perquè creu simplement que l'han de deixar governar; Rivera, perquè de tant desdir-se i negar-se a si mateix, es resisteix a fer-ho una vegada més i no vol passar de l'abstenció al sí; Sánchez, perquè creu que això no va amb ell de moment i Iglesias, perquè mai ningú no va comptar amb ell per aquesta primera ronda.

No va fer falta que Pedro Quevedo portés abric perquè ens adonéssim que tornàvem al cru hivern, al no perquè no i al "li he dit al Rei que de moment, no estic en condicions de presentar-me a la investidura" que va etzibar Rajoy per a sorpresa de propis i estranys quan al gener va ser cridat per primera vegada a consultes per Felip VI.

No han treballat, almenys, no han complert la responsabilitat encarregada per les urnes, que és ni més ni menys que formin un govern

Quan dijous a la tarda, el president en funcions surti de l'audiència amb el Rei, no s'espera que digui una res diferent. Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias no veuran la seva ombra projectada a terra perquè no sembla que l'agost porti l'estiu per a ells. Això si a l'estiu s'entén el període vacacional que posa fi a un any de dur i intens treball. Ells no han treballat, almenys, no han complert la responsabilitat encarregada per les urnes, que és ni més ni menys que formin un govern.

Seguiran als caus i hi haurà, no sabem si sis, cinc, quatre o tres setmanes més d'hivern, el temps que Rajoy pugui demanar a Felip VI per continuar buscant suports, o el PSOE per convèncer Pedro Sánchez que no pot bloquejar més temps la formació d'un govern. Esclar que potser el secretari general sorprèn propis i estranys, embasta un discurs d'Estat, anuncia una abstenció en contra de la seva voluntat a la qual accedeix per la pressió endògena i exògena, i després es retira a les seves estances. Ja voldrien dins i fora del PSOE que aquesta fos l'escena, però de moment el que sembla augurar la setmana és la versió espanyola del dia de la marmota.