Al març del 2016 és impensable veure el gag que van fer Martes y 13 la nit de cap d’any del 1990 a TVE. Si té dos minuts (concretament 2 minuts i 6 segons), li recomano la peça que ha fet La Sexta sobre el tema.
Fa 25 anys a Espanya era divertit que un marit fotés una palissa a la seva dona. Per tant, era normal que les famílies esperessin els raïms encastades a la TV rient d’una dona maltractada. I vagi vostè a saber quantes dones de les que veien la TV en aquell moment estaven a punt de rebre una pallissa d’aquell marit que ja duia dues copes de cava i al qui encara li faltava el carajillo, la copa d’anís i un parell de cubates (rom amb cola) o de Raf (abans de beure’s amb tònica, la ginebra es bevia amb cola i el producte resultant rebia aquest nom en honor als pilots britànics de la 2ª Guerra Mundial).
La bona notícia és que la immensa majoria de la societat del 2016 rebutja la violència de gènere (o com n’haguem de dir). La dolenta és que hi ha una part de la societat que encara la practica. I alguna amb molta aficció.
Al març del 2016, una noia ha denunciat a través del seu compte de twitter l’actitud d’un individu que treballa en una empresa de paqueteria i que ha aprofitat la informació de la que disposava, estrictament relacionada amb la seva feina, per assetjar-la. Sí, potser algú em dirà que simplement li volia llençar la canya sense més. Potser sí, però és inadmissible i l’empresa hauria de prendre mesures.
Al març del 2016, 20 cruïlles de València veuran un canvi als semàfors. El ninot que representa els vianants deixarà de ser un senyor i a partir d’aquest dimarts vestirà faldilla, com pot veure en aquesta foto.
La idea és bona? Ho he preguntat a una amiga que defensa des de fa anys que el dia de la dona és un “posturisme” ideològic allunyat de la realitat de les dones normals. La seva resposta m’ha fet pensar: “Ah, o sigui, ¿les dones vam estar anys lluitant per poder vestir pantalons amb tota normalitat i ara ens representen amb faldilles? Doncs no calia. Hauria preferit que ens haguéssim quedat amb el ninot home”.
Aquest no és un article d'opinió, sinó de compartir amb vostè tres moments que he vist els últims dies i que han coincidit amb això del 8 de març. Tres fets que demostren que no acabem d’anar bé. Anem anant millor? Pssse... què vol que li digui... A veure, una miqueta sí, però seguim pel camí del pedregar. I, com queda demostrat amb el vídeo de Martes y 13, 25 anys després, al final tot plegat és un problema d’educació. I em temo que, en aquest aspecte, no podem ser gens optimistes.